Uralborita
Fórmula química	CaB₂O₂(OH)₄
Epònim	Urals i Borat
Localitat tipus	dipòsit de bor i coure de Novofrolovskoye, Turjinsk, riu Turya, Krasnoturjinsk, óblast de Sverdlovsk, Rússia
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.DA.35
Nickel-Strunz 9a ed.	6.DA.35
Nickel-Strunz 8a ed.	Vc/C. – Unklassifiziert
Dana	25.3.4.1
Heys	9.3.4
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,88Å; b = 12,3Å; c = 9,79Å; β = 97,27°
Grup espacial	P2₁
Color	incolor
Duresa (Mohs)	4
Diafanitat	transparent
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,604 nβ = 1,609 nγ = 1,615
Birefringència	δ = 0,011
Dispersió òptica	r > v
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1967 s.p.
Any d'aprovació	1961
Símbol	Ubo
Referències	[1]

La uralborita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom de la zona on va ser descoberta, els monts Urals, i de la seva composició química, un borat.

La uralborita és un borat de fórmula química CaB₂O₂(OH)₄. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls prismàtics, de diversos centímetres, allargats al llarg de [100], generalment en agregats radials fibrosos.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. És un mineral dimorf de la vimsita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la uralborita pertany a «06.DA: Nesotetraborats» juntament amb els següents minerals: bòrax, tincalconita, hungchaoïta, fedorovskita, roweïta, hidroclorborita, borcarita, numanoïta i fontarnauïta.

És un mineral secundari poc freqüent que es troba en skarns de minerals de ferro rics en bor. Va ser descoberta l'any 1961 al dipòsit de bor i coure de Novofrolovskoye, a l'óblast de Sverdlovsk (Rússia), on es troba associada a altres minerals com: andradita-grossulària, magnetita, szaibelyita i frolovita.^[2] També ha estat descrita a la mina Fuka (illa de Honshu, Japó), on es troba associada a sibirskita, borcarita, fluorita i calcita.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Uralborita