Una segona mare (títol original, Que Horas Ela Volta?) és una pel·lícula brasilera de 2015 dirigida per Anna Muylaert, amb guió d'ella mateixa. Constitueix una crítica a la desigualtat social al Brasil a través de la història d'una empleada domèstica i les tensions amb els seus ocupadors que ocasiona l'arribada de la seva filla per iniciar els seus estudis universitaris a São Paulo. S'ha doblat i subtitulat al català.[1]
Val, oriünda de Pernambuco, marxa a São Paulo i deixa enrere a la seva filla Jéssica amb els seus familiars. A Sao Paulo aconsegueix treball com a empleada domèstica d'una família de classe alta i cuida al fill d'aquesta, Fabinho, amb qui estableix una relació més pròxima de la que ell té amb la seva mare.
Tretze anys després, ja amb una certa folgança econòmica, Jéssica li demana a la seva mare quedar-se uns dies amb ella mentre estudia per a presentar-se a l'examen Vestibular (Selectivitat), al qur Fabinho també es presentarà, i ingressar a la Universitat de São Paulo. Val, que viu en un petita habitació a la casa de la família, demana permís, i després d'aconseguir-ho Jéssica ve a viure amb ells. La convivència es torna complicada, ja que Jéssica no accepta les divisions socials imposades i que la seva mare respecta.
Anna Muylaert va planejar realitzar Que Horas Ela Volta, originalment titulada A Porta da Cozinha, abans de realitzar la seva primera pel·lícula Durval Discos en 2002. Quan va concebre la pel·lícula es va inspirar en la història de la mainadera que va cuidar al seu propi fill i en «l'amor d'una mare», però en aquest moment no se sentia capaç de dur a terme el projecte i veia al guió com a «immadur». En el curs dels anys va reescriure el guió quatre vegades i es va enfocar particularment en què el personatge de Val no quedés com «una caricatura» sinó com un personatge real, ja que «cuidar als fills d'altres persones és un treball sagrat però molt subestimat». Al seu torn, va comentar que també li va costar escriure el guió perquè no volia que fos «tendenciós» i amb «persones culpables». En una de les vegades que va reescriure el guió, va refer el personatge de Jéssica, que originalment anava a anar a Sao Paulo amb el desig de ser perruquera. Es va enfocar en què «reflectís els canvis i els debats que s'havien produït [a la societat]. En comptes de retratar a la filla de la mainadera com a submisa i desgraciada, com manen els clixés, la vaig dotar d'una personalitat molt marcada; la vaig fer prou noble i forta com per a enfrontar-se a aquestes normes socials segregadores». En la seva opinió, la pel·lícula «obre més preguntes que les respostes que dona».[7][8][9][10]
Malgrat els canvis en el guió, Muylaert va dir que sempre va estar segura que Regina Casé havia de ser l'actriu protagonista. Va expressar que «només ella té un repertori de vida per al paper» i que ella va aconseguir convertir a la pel·lícula «en una espècie de museu sociològic que representa les dones nordestinas d'una certa franja d'edat». Casé va coincidir que la protagonista Val no representava a una persona, sinó «a una col·lecció de persones» i va explicar que ella sentia que amb ella «va alliberar a totes aquestes dones nordestines».[7][8]
La pel·lícula finalment es va estrenar al Brasil el 27 d'agost de 2015, després d'haver estat vist per mig milió de persones a Europa.[3]
Que Horas Ela Volta va ser molt aclamada per la crítica. A Rotten Tomatoes té una puntuació de 95% d'aprovació, amb un consens en què «els seus personatges atractius construeixen un drama artísticament construït que porta a la reflexió en l'audiència i està bellament portat a la vida per un repartiment talentós».[13] A Metacritic, per la seva part, la pel·lícula va obtenir una puntuació de 82/100.[14]The Hollywood Reporter va lloar les actuacions i va dir que «la bellesa d'aquest guió construït enginyosament radica en el fet que és una narrativa que et porta amb la seva història mentre alhora explora molts temes complexos sota la superfície». La revista també va delimitar que la pel·lícula feia això amb «esgarrifosa precisió i també humor» mentre era capaç de «evitar els clixés».[15] El web brasiler Omelete va expressar que la pel·lícula aconsegueix «un equilibri entre l'humor i la crònica social» i que ho feia amb «convicció però també amb propietat»[16]
No obstant això, The New Yorker, d'altra banda, va criticar a la pel·lícula i va al·legar que «els personatges estereotipats de Muylaert amb els seus rols socials mostren les seves intencions des del principi i fan un drama superflu».[17] Francesca Angiolillo de Folha de S. Paulo va comentar que el film «es mostra fins al seu desenllaç com un film bastant més conservador del que en les seves bones intencions desitjaria ser».[18] Per part seva, Margareth Carbinato, presidenta del sindicat d'empleades domèstiques de Sant Pau, també va criticar el film i va dir que «no va aprendre res d'ell i no va entendre el missatge». Si bé va lloar l'actuació de Regina Casé, va criticar el realisme de la trama ja que «no és comuna» que els ocupadors acullin a les seves cases als familiars d'una empleada. Va delimitar que «cadascun ha de saber el seu lloc» i va dir que qui va escriure el guió «va voler mostrar a un patró que s'imposa, però no puc acceptar això perquè a la casa l'amo ha d'imposar ordre».[19]
Muylaert va expressar que les situacions socials del film «tenen una recepció totalment diferent segons on es projecti la pel·lícula. En la perifèria hi ha escenes en què la gent aplaudeix mentre que en Sao Paulo aquesta mateixa escena provoca riure». Per a ella, «aquesta pel·lícula podria causar bastant malestar i vergonya, ja que no es parla d'aquestes regles [socials]». També va expressar que la pel·lícula «va aconseguir donar impuls al sentiment de ciutadania, i Jessica és el retrat d'aquest canvi». El diari Página 12 de l'Argentina va coincidir que la pel·lícula mostra «els canvis que travessa la societat brasilera actual portes endins a través del personatge de la filla de la protagonista».[9]
