Una muchachita de Valladolid

Infotaula de pel·lículaUna muchachita de Valladolid
Fitxa
MuntatgeAntonio Ramírez de Loaysa
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena10 abril 1957 Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Lloc de la narracióValladolid Modifica el valor a Wikidata

Una muchachita de Valladolid és una obra de teatre escrita per Joaquín Calvo Sotelo i estrenada el 10 d'abril de 1957 al Teatro de la Comedia de Madrid.[1] Ha estat adaptada al cinema.

Argument

Patricio Arnáiz és un diplomàtic madur i solterón que presta els seus serveis en una ciutat del nord europeu. Allí té una núvia, Erika, però aquesta sembla no fer-li massa cas i el seu temperament, viu i jovial, xoca amb el del tranquil Patricio, fins que, per Nadal, i passant ell un refredat, la relació acaba. Rep una trucada d'un col·lega d'Espanya, el qual li aconsella un canvi d'aires i la cerca d'una esposa modosita i religiosa, a Àvila, Burgos o Valladolid, perquè segons ell, és condició indispensable per al seu ascens a Ministre Plenipotenciari l'estar casat.

Patricio arriba a Valladolid per Setmana Santa, i en una processó coneix Mercedes Martínez Rey, una senzilla jove val·lisoletana que, després d'un rebuig inicial, decideix contreure matrimoni amb ell. L'obra es recrea en escenes de la Setmana Santa val·lisoletana, com ara els oficis a l'església de Santiago i el Pregó i Sermó de les Set Paraules, així com diverses al·lusions al Museu Nacional d'Escultura.

Una vegada que Patricio hagi estat nomenat Ministre Plenipotenciari a Madrid i estigui a l'espera de destinació a l'estranger, la parella coincideix amb Erika, la qual sent gelosia de la feliç situació de Mercedes i li insinua que Patricio només cerca en ella la posició d'home casat per a poder escalar llocs en la carrera diplomàtica. Després d'una breu discussió, Mercedes comprova que l'amor de Patricio és sincer i es reconcilien, preparant-se per al seu nou lloc en un país de Sud-amèrica. Hi ha en aquesta part de l'obra una frase que Mercedes, amb certa importància, li diu a Erika, i que ha adquirit fama: Valladolid era Cort quan Madrid no existia. Té solera, raça.

Una vegada instal·lats a l'estranger, en la nova destinació del marit, aquest ha d'emprar els seus encants amb l'esposa d'un magnat del petroli per a obtenir uns quantiosos contractes en benefici del país. Aquesta circumstància enfureix a Mercedes, qui al seu torn, resulta seductora per al propi magnat. L'obra entra aquí en una dinàmica d'embolic que, després de diversos episodis, es resol en final feliç per a la parella i acaba a Valladolid de nou, un any després, en un balcó de la Plaça Mayor des del qual presencien el Sermó de les Set Paraules.

Representacions destacades

Referències

  1. ↑ Ensayo general de "Una muchacha de Valladolid", La Vanguardia, 11 d'abril de 1957]
  2. ↑ Una muchachita de Valladolid a Fotogramas
  3. ↑ Una muchachita de Valladolid (1973) a filmaffinity

Enllaços externs