María del Puy Alonso González, coneguda artísticament com a María del Puy (Pamplona, 1941 - Madrid, 25 de novembre de 2015),[1] va ser una actriu espanyola.
Biografia
Titulada en piano pel Real Conservatori Superior de Música de Madrid, va seguir també estudis de declamació en la Reial Escola Superior d'Art Dramàtic i a l'Escola Superior de Cinema.[2]
Cinema
Amb algunes incursions al cinema, la seva carrera es va desenvolupar sobretot en teatre i televisió. En la pantalla gran va treballar a les ordres d'Edgar Neville a Mi calle (1960), de Luis César Amadori[3] a Mi último tango (1960)[4] o de Fernando Fernán Gómez a Yo la vi primero (1974).
Teatre
Sobre els escenaris, va interpretar desenes de personatges, entre els quals poden destacar-se: Pato a la naranja (1972), de William Douglas-Home, Caiman (1981), d'Antonio Buero Vallejo, amb Fernando Delgado,[5] Un hombre en la puerta (1984), amb Manuel Gallardo, Un enemigo del pueblo (1985), de Henrik Ibsen, La puerta del ángel (1986), de José López Rubio, amb direcció de Cayetano Luca de Tena i al costat de Carmen Rossi,[6] Los tres etcéteras de Don Simón (1997) de José María Pemán, al costat de Juanjo Menéndez[7] o La calumnia (2004), en versió de Fernando Méndez-Leite Serrano, amb Fiorella Faltoyano i Cristina Figueras.[8]
Doblatge
Des de 1956 va prestar la seva veu, com a actriu de doblatge, a algunes de les més destacades estels del cinema internacional, per citar algunes Shirley MacLaine, Liza Minelli, Geraldine Chaplin, Ingrid Bergman, Jane Fonda, Katharine Hepburn o Jaclyn Smith en la primera temporada de Los ángeles de Charlie.[9]
Ràdio
Va treballar en la ràdio, com a actriu de veu i com a guionista: a Radio Intercontinental (1957-1958),[10] Ràdio Nacional d'Espanya i Radio Madrid.
Televisió
Finalment, va desenvolupar una prolífica carrera en televisió, especialment en les dècades dels seixanta i setanta, durant l'apogeu del teatre televisat. S'expliquen per desenes els seus papers en espais clàssics com Estudio 1 o Novela. La seva labor en la pantalla petita li va fer mereixedora del Premi Ondas en 1963.[11]
Trajectòria en TV
- El Comisario
- El infierno de Dante (14 de gener de 2005)
- A Electra le sienta bien el luto (1986)
- Comedia dramática española, La
- El vuelo de la cometa (21 d'agost de 1986)
- La Puerta del Ángel (2 d'octubre de 1986)
- Teatro breve
- Margot y el diablo (8 de gener de 1981)
- Mujeres insólitas
- El ángel atosigador (1 de febrer de 1977)
- Teatro, El
- Yo estuve aquí otra vez (7 d'octubre de 1974)
- Ficcions
- Katrina (6 de gener de 1972)
- Cuatro entrevistas (9 de febrer de 1974)
- Estudio 1
- Pàgines soltes
- El último encuentro (24 de novembre de 1970)
|
- Personatges a trasllum
- Hora once
- El crimen de Lord Saville (13 de febrer de 1970)
- Diana en negro
- La esposa del jugador (9 de gener de 1970)
- Teatro de siempre
- Encuentros, Los
- De lo soñado a lo vivo (30 de juliol de 1966)
- Historias de mi barrio
- El psiquiatre (26 de febrer de 1964)
- La Noche al hablar
- En la boca del león (10 de gener de 1964)
- Primera fila
- Novel·la
- El amor lleva gafas de sol (9 de juny de 1963)
- La llama y la ceniza (28 de març de 1966)
- Fue en Molokai (1 d'abril de 1968)
- Biografía de Doña Jimena (9 de febrer de 1969)
- Amor de sombras (8 de juliol de 1974)
- Las cerezas del cementerio (11 d'abril de 1977)
- El crimen de Lord Arthur Saville (8 de maig de 1978)
- Cuarto de estar (1963)
- Gran Parada (1961)
|
Referències
