Un muro de silencio és una pel·lÃcula coproducció de l'Argentina, Regne Unit i Mèxic filmada en color dirigida per Lita Stantic sobre el seu propi guió escrit amb Graciela Maglie amb col·laboració de Gabriela Massuh sobre una idea original de Lita Stantic que es va estrenar el 10 de juny de 1993 i que va tenir com a actors principals a Vanessa Redgrave, Ofelia Medina, Lautaro Murúa, Julio Chávez, Lorenzo Quinteros i Soledad Villamil.
Sinopsi
Una directora de cinema brità nica arriba a Buenos Aires per a filmar la història de la dona d'un desaparegut durant la dictadura militar i el rodatge reaviva dubtes i pors.[1]
Repartiment
Van intervenir al film els següents intèrprets :[1]
Producció
Stantic va tenir la idea de la pel·lÃcula ja el 1986 després d'una experiència de treballar amb l'actriu brità nica Julie Christie a Miss Mary. Christie va revelar a Stantic les seves experiències personals d'haver establert la seva vida a l'Argentina amb la intenció de descobrir el passat recent.[2]
Posteriorment es va rodar a Buenos Aires l'any 1992.[3] És una coproducció entre l'Argentina Aleph Producciones, la brità nica Channel 4 i l'Instituto Mexicano de CinematografÃa (IMCINE).
Premis
- Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina 1994
Graciela Maglie, Gabriela Massuh y Lita Stantic
- Seleccionada com a candidata al Premi a la Millor Actriu: Vanessa Redgrave
- Seleccionada com a candidata al Premi a la Millor Opera Prima: Lita Stantic
Recepció
La pel·lÃcula va tenir una bona acollida en general, demostrant ser un èxit entre els crÃtics de cinema argentins. Tot i que aquest va ser un perÃode en què el públic del cinema argentà estava més captivat amb veure la polÃtica a través de la mirada del melodrama i la música rock.[4] Redgrave va ser elogiada per la seva actaució, especialment per les sorprenents similituds entre el seu personatge i el seu personatge de la vida real com a partidari de causes minorità ries de vegades impopulars.[5]
Alejandro Ricagno a El Amante del Cine de juny de 1993 va escriure:
«
|
«… hi ha una forta confiança en les imatges. I una formulació de les mateixes en un estat de tensió permanent. Una tensió que també es mostra quan aquestes s'enfronten al discurs, a la paraula. De la impossible conciliació d'aquestes dues tensions (que són també les dels personatges: parlar-callar, recordar-oblidar) neix la força emotiva que tot el temps subjeu tant en el film dins del film …Es conten les històries i al seu torn se li planteja a l'espectador un espai que sense llevar-li dramaticidad no ho faci perdre's irremeiablement en l'emoció, ni quedar-se només en el discurs polÃtic...el film… evita els estereotips de vÃctimes bones i vÃctimes dolentes .»[6]
|
»
|
QuintÃn a El Amante del Cine va escriure:
«
|
«Una petita peça de ficció privada, alimentada pel suspens, narrada en veu baixa, caragda d'ambigüitat, exempta de concessions. Aquesta sà que és una pel·lÃcula necessà ria.»[1]
|
»
|
Marcelo Figueras a ClarÃn va dir:
«
|
«Parla d'un tema irritant al qual molta gent desitjaria clausurat per sempre, i una vegada instal·lada en ell no recorre a cap dels cops baixos que podrien tornar-la més comercial.»[1]
|
»
|
Daniel López a La Razón va opinar:
«
|
«Sorprèn pel seu rigor narratiu. No és un film atractiu ni entretingut en termes convencionals. Per moments d'una lentitud exasperant, es pren els seus temps, que poden ser assumits com a espais intermedis de reflexió .»[1]
|
»
|
Manrupe i Portela escriuen:
«
|
«RRigorosa visió del tema dels desapareguts exposada des del to interrogatiu d'una protagonista estrangera, i amb la distà ncia dels anys. Si no la millor pel·lÃcula sobre el tema, almenys la més ajustada i millor narrada.»[1]
|
»
|
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Manrupe, Raúl; Portela, MarÃa Alejandra. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2001.
- ↑ An Interview with Lita Stantic Arxivat July 16, 2011, a Wayback Machine. Harvard University Press. Retrieved on 25 August 2010
- ↑ TodavÃa falta hacer mucho cine para entender lo que pasó Arxivat April 1, 2011, a Wayback Machine. Institutio Espacio para la Memoria. Retrieved on 25 August 2010. Spanish
- ↑ Bethell, Leslie. A Cultural History of Latin America: Literature, Music and the Visual Arts. Cambridge University Press, 1998.
- ↑ R. Guneratne, Richard. Rethinking Third Cinema. Routledge, 2003.
- ↑ Ricagno, Alejandro. «Algunas pocas palabras más escritas sobre un muro», de junio 1993. [Consulta: 29 febrer 2016].
Enllaços externs