PROFILPELAJAR.COM

Tōru Takemitsu
Biografia
Naixement	8 octubre 1930 ; ciutat de Tòquio (Imperi Japonès)
Mort	20 febrer 1996 (65 anys); Minato (Japó)
Causa de mort	càncer de bufeta urinària
Formació	Universitat d'Arts de Tòquio
Activitat
Ocupació	compositor, escriptor, guitarrista clàssic, compositor de bandes sonores, pedagog, autodidacta
Ocupador	Universitat Yale
Membre de	Acadèmia de les Arts de l'RDA
Gènere	Impressionisme musical
Professors	Yasuji Kiyose
Alumnes	Alexandros Kalogeras (en)
Instrument	Piano
Segell discogràfic	Deutsche Grammophon
Premis
	(1994) premi Grawenmeyer de Composició Musical; (1985) Cavaller de les Arts i les Lletres; Otaka prize (en) ; Premi Glenn Gould; Honorary Member of the International Society for Contemporary Music (en) ;

Tōru Takemitsu (武満徹 Takemitsu Tōru), (Tòquio, 8 d'octubre de 1930 - Tòquio, 20 de febrer de 1996) va ser un compositor japonès que va explorar els principis de la composició musical propis de la música clàssica occidental i la tradició musical japonesa. Tant per separat com en combinació.

Nascut a Tòquio, Takemitsu es va interessar en un principi en la música clàssica occidental en els temps de la Segona Guerra Mundial. Va escoltar música occidental en una emissora de ràdio militar americana mentre es recuperava d'una llarga malaltia. També escoltava jazz de l'àmplia col·lecció de son pare.

Va ser bàsicament un autodidacte. Molt influït per la música clàssica francesa, en particular per la de Claude Debussy i Olivier Messiaen, l'any 1951 va fundar Jikken Kobo, un grup que va introduir a l'obra de molts compositors europeus contemporanis a l'audiència japonesa.

Al principi Takemitsu no es va interessar per la música tradicional japonesa, però després va incorporar instruments japonesos, com ara el shakuhachi (una espècie de flauta de bambú), a l'orquestra. La seua obra November Steps (1967), per a shakuhachi, biwa (un tipus de llaüt japonès) i orquestra va ser la primera peça simfònica en què es van combinar instruments occidentals i orientals. El seu In an Autumn Garden (1973-79) va ser escrit per al tipus d'orquestra que haguera tocat gagaku (música tradicional de la cort imperial japonesa). Obres com Eclipsi (1966) per a shakuhachi i biwa, Voyage (1973), per a tres biwas, poden esmentar-se com a peces que decididament es deriven dels gèneres tradicionals.

Takemitsu va cridar per primera vegada l'atenció d'àmplies audiències amb el seu Rèquiem per a orquestra de corda" (1957) que va ser accidentalment escoltat i lloat per Ígor Stravinski l'any 1959 (un dia en què es pretenia que Stravinski escoltara unes cintes gravades amb música de compositors japonesos, van posar en escolta per error, la cara contrària d'una cinta en què s'havia gravat el Rèquiem de Takemitsu. Van intentar esmenar l'error, però Stravinski no ho va permetre fins a completar l'escolta i va acabar admirant en públic l'obra de Takemitsu).

L'obra de Takemitsu inclou la peça per a orquestra A Flock Descends Into the Pentagonal Garden (1977), Riverrun per a piano i orquestra (1984 (el títol de la qual és la primera paraula del Finnegans Wake de James Joyce), i el quartet de corda A Way a Lone (1981), una altra peça inspirada per la lectura de Finnegans Wake). El 1981 va refer el seu Toward the Sea (per a flauta i guitarra) dues vegades més, una per a flauta, arpa i orquestra de corda i després per a flauta i arpa. Cal esmentar també música de cambra com ara Distance de Fee (1951) per a violí i piano, o Between tides, per a violí, violoncel i piano. Així mateix ha compost importants obres per a piano: Rain tree sketch (1982), Rain Tree sketch II (1992), Les Yeux Clos (1979) i Les Yeux Clos II (1988) són considerades entre les millors peces per a l'instrument escrites en el segle xx.

També va compondre música electroacústica i prop de cent bandes sonores per a pel·lícules de cine japonés entre les quals s'inclouen les de les pel·lícules Sunna no onna (1964), en anglès Woman in the Dunes, d'Hiroshi Teshigahara, Ran (1985) d'Akira Kurosawa i Kuroi ame (1989), en anglès Black Rain, de Shohei Imamura. La seua primera partitura cinematogràfica va ser per a Ginrin de Toshio Matsumoto. La seua música per a cine està profundament arrelada en el concepte que una nova pel·lícula necessita un nou color sonor i té tant que veure d'obtenir nous sons de la pel·lícula, com que nous sons entren a formar part de la pel·lícula.

Alguns dels conceptes formals en la música de Takemitsu depenen profundament de la seua imatgeria visual, basada en la pintura, els sons o la seua visió del tradicional jardí japonès (sobre el qual va escriure abundantment).

Tōru Takemitsu va morir a Tòquio el 20 de febrer de 1996.

Va ser premiat a títol pòstum amb el Quart premi Glenn Gould a la tardor de 1996.

Catàleg d'obres^[1]

Orquestral

1957: Requiem for Strings per a orquestra de corda
1958: Tableau Noir per a narrador i orquestra de cambra
1958: Solitude Sonore Per a orquestra
1959: Scene per a violoncel i orquestra de corda
1961: Music of Trees Per a orquestra
1962: Coral Island Per a soprano i orquestra
1962: Corona II per a cordes
1964: Textures per a piano i orquestra
1966: The Dorian Horizon per a 17 instruments de corda
1963, 66/76: Arc Part I per a piano i orquestra
1964, 66/76: Arc Part II per a piano i orquestra
1967: Green per a orquestra
1967: November Steps per a biwa, shakuhachi i orquestra
1968: Asterism per a piano i orquestra
1969: Crossing per a 4 solistes, veus femenines i 2 orquestres
1970: Eucalypts I per a flauta, oboè, arpa i orquestra de corda
1971: Cassiopeia per a percussió i orquestra
1971: Winter per a orquestra
1973: Autumn per a biwa, shakuhachi i orquestra
1974: Gitimalya - Bouquet of Songs - per a marimba i orquestra
1973, 79: In an Autumn Garden per a orquestra de gagakus
1974-75: Quatrain per clarinet, violí, violoncel, piano i orquestra
1976: Marginalia per a orquestra
1977: A Flock Descends into the Pentagonal Garden per a orquestra
1980: Far calls. Coming, far! per a violí i orquestra
1981: A Way a Lone II per a orquestra de cordes
1981: Toward the Sea II per a flauta, arpa i orquestra de corda
1981: Dreamtime per a orquestra
1982: Rain Coming per a orquestra de cambra
1982: Star-Isle per a orquestra
1983: Lacrima per a orquestra de corda
1983: To the Edge of Dream per a guitarra i orquestra
1984: Vers, l'arc-en-ciel, Palma per a oboè d'amore, guitarra i orquestra
1984: Orion and Pleiades per a violoncel i orquestra
1984: riverrun per a piano i orquestra
1985: Dream/Window per a orquestra
1971-86: Gémeaux per a oboè, trombó, dues orquestres i dos directors
1987: I Hear the Water Dreaming per flauta i orquestra
1987: Nostalghia - in Memory of Andrei Tarkovskij - per violí i orquestra de corda
1987: Yugure ni per orquestra (arranjament)
1988: Twill by Twilight - In Memory of Morton Feldman - per orquestra
1988: Tree Line per orquestra de cambra
1988: For Lenny's Birthday per orquestra (Una de les 8 variacions sobre un tema de Leonard Bernstein)
1989: A String Around Autumn per viola i orquestra
1990: Visions per orquestra
1990: My Way of Life -In Memory of Michael Vyner - per baríton, cor mixt i orquestra
1990: From me flows what you call Time per 5 percussionistes i orquestra
1991: Fantasma/Cantos per clarinet i orquestra
1991: Quotation of Dream - Say sea, take me! per a dos pianos i orquestra
1991: How slow the Wind per orquestra
1992: Ceremonial - An Autumn Ode - per orquestra amb "sho"
1992: Family Tree - Musical Verses for Young People - for narrator and orchestra
1993: Archipelago S. per 21 músics
1994: Fantasma/Cantos II per trombó i orquestra
1994: Spirit Garden per orquestra
1995: Spectral Canticle per violí, guitarra i orquestra
1994/95: Three Film Scores arranjament per a orquestra de corda de bandes sonores que havia escrit prèviament per cinema
1995: Comme la Sculpture de Miró per flauta, arpa i orquestra (última peça de Takemitsu, incompleta)

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tōru Takemitsu

Peter Burt, The Music of Toru Takemitsu (Cambridge University Press, 2001)
Noriko Ohtake, Creative sources for the Music of Toru Takemitsu (Ashgate, 1993)
Toru Takemitsu, Confronting Silence (Fallen Leaf Press, 1995)