Quan es talla s'aprecia la gleva, d'un blanc grisós de jove que, quan envelleix, s'enfosqueix i fa ressaltar una retícula de venesblanques.
Hàbitat
És una espècie d'hivern que es troba des del novembre fins al març i que se cerca amb l'ajut de gossos ensinistrats, que les descobreixen mercès a la seua penetrant aroma.
Comestibilitat
És un comestible excel·lent, dit el "diamant de la cuina" pels francesos, que van incorporar-la com a condiment (especialment la famosa tòfona de Perigord) en el seu sofisticat repertori culinari, des de fa molts anys.
És el bolet que ateny un preu més elevat en els mercats especialitzats catalans (Vic, Centelles, etc.), tant per raó de la seua qualitat, com de la seua raresa i de la dificultat de trobar-lo.[1]
Referències
↑Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, plana 219.