Txernivtsí (en ucraïnès, Чернівці (t͡ʃerɲiu̯ˈt͡sʲi); en alemany Czernowitz; en polonès Czerniowce; en romanès Cernăuţi; en rus Черновцы, transcrit: Txernovtsy) és una ciutat d'Ucraïna, capital de l'óblast de Txernivtsí, al sud-oest del país. Segons dades del 2001 la ciutat tenia 240.600 habitants.[1]
Geografia
La ciutat està situada a la ribera del riu Prut, un afluent del Danubi, i va ser durant segles un dels centres de la regió històrica de la Bucovina, dividida actualment entre Ucraïna i Romania.
Amb Lviv, Txernivtsí és considerada com un dels grans centres culturals de l'oest del país, així com un dels principals nuclis del coneixement i la cultura de la moderna Ucraïna. Històricament, la seva importància a nivell cultural i arquitectònica va fer que la ciutat es guanyés el sobrenom de la «Petita Viena».[2][3]
La ciutat és també un important centre d'encreuament de línies ferroviàries i de carreteres a la regió, i disposa d'un aeroport internacional proper a la ciutat.
Demografia
Divisions ètniques a la Bucovina moderna
Segons el darrer cens del govern ucraïnès, efectuat el 2001, la població de Txernivtsí era de 236.700 habitants, amb 65 nacionalitats diferents.[4] La distribució ètnica era la següent:
Distribució ètnica de Txernivtsí (1857-1910) Dades dels censos de l'Imperi austrohongarès[5]
Any
Població total
Població jueva
%
Població romanesa
Població ucraïnesa
1857
ca. 22.000
4.678
21,6%
9.177
4.133
1869
ca. 34.000
9.552
28,2%
5.999
5.831
1880
ca. 46.000
14.449
31,7%
6.431
8.232
1890
ca. 54.000
17.359
32,0%
7.624
10.385
1900
ca. 68.000
21.587
31,9%
9.400
13.030
1910
ca. 87.000
28.613
32,8%
13.440
15.254
Històricament la ciutat ha estat força multinacional. Així, la ciutat va arribar a acollir una comunitat jueva de més de 50.000 persones poc abans de la Segona Guerra Mundial. En finalitzar, menys d'un terç havien sobreviscut als progroms i les deportacions. D'altra banda, la comunitat romanesa de Txernivtsí va decréixer ràpidament a partir de 1950, a causa de les deportacions soviètiques a Sibèria (molts van morir allà) i la fugida de molts a Romania. La minoria que quedà fou assimilada en un ràpid procés de russificació. Avui dia la població romanesa continua disminuint com a resultat d'aquesta assimilació cultural i l'emigració a Romania.
↑Ergebnisse der Volkszählungen der K. K. Statistischen Central-Kommission u.a., in: Anson Rabinbach: The Migration of Galician Jews to Vienna. Austrian History Yearbook, Volume XI, Berghahn Books/Rice University Press, Houston 1975, S. 46/47 (Table III)
