PROFILPELAJAR.COM

Timișoara
	Timișoara (ro); Temeswar (de); Temesvár (hu); Темишвар (sr)
Tipus	municipi de Romania, capital de județ a Romania, gran ciutat, ciutat universitària i ciutat portuària
Epònim	Timiș
Localització
	45° 45′ 35″ N, 21° 13′ 48″ E / 45.7597°N,21.23°E
Estat	Romania
Județ	Província de Timiș
Capital de	Província de Timiș
Capital	Timișoara
Conté la subdivisió	Timișoara
Població humana
Població	250.849 (2021) (1.922,21 hab./km²)
Geografia
Part de	Banat
Superfície	130,5 km²
Altitud	94 m
Dades històriques
1552 (Gregorià)	Esdeveniment clau
1552 (Gregorià)	Siege of Temesvár (en)
12 octubre 1716	Siege of Temeşvar (en)
9 agost 1849	Siege of Temesvár (en)
Organització política
• Batle	Dominic Fritz (2020–)
Identificador descriptiu
Codi postal	300001–300789
Fus horari	UTC+02:00
Prefix telefònic	56
Altres
Agermanament amb	Graz (1982–)
Lloc web	primariatm.ro

Timișoara (en hongarès: Temesvár, en alemany: Temeswar, en serbi: Temišvar, en turc: Tamışvar) és una ciutat en la regió occidental de Romania. Amb una població de 319.279 persones el 2011, és la capital de la província de Timiş.^[1] Totes les variants del nom deriven del riu Timiş, conegut en l'antiguitat romana com a Tibisis o Tibiscus.

Timișoara és una ciutat multicultural amb influents minories, principalment alemanys, magiars i serbis, així com italians, palestins i grecs. Va ser el lloc de naixement de Johnny Weissmuller (un nedador olímpic, més conegut pels seus papers com a Tarzan en el cinema). Gustave Eiffel, l'enginyer que va crear la torre Eiffel a París, va construir el pont per als vianants de Timișoara sobre el Bega. Es tracta d'una ciutat industrial amb amplis serveis.

Història

La primera referència de Timişoara en un document escrit (com a Dibiscos, Bisiskos, Tibiskos, Tibiskon, Timbisko, etc.) apareix l'any 1019, en un text de l'emperador Basili II, si bé no tots els historiadors estan d'acord amb aquesta identificació. La seva annexió al Regne d'Hongria es va produir l'any 1010. Amb seguretat, apareix en una carta del 1177 i va adquirir importància com a seu d'un comte.^[2] La cort reial hi va ser del 1315 al 1323. En estar situada prop de la frontera otomana va esdevenir estratègica. El 1480, s'hi va nomenar un tinent general encarregat de la defensa de les fronteres orientals. El 1551, els otomans van atacar la fortalesa, que va resistir. El 1542, les fonts otomanes esmenten un sandjak de Temesvar que no es va arribar a crear. El juliol del 1552, el visir Ahmed Pasha la va conquerir i llavors es va crear un begleberlik i una liwa; la capital fou Lippa (Lipova) entre 1555 i 1557/1558 i després Jeno (Yanova, Ineu en romanès) de 1658 a 1693, i Tamesvar la resta del temps. El 1568 la província fou dividida en sis sandjaks, que eren 5 vers 1632 i 8 el 1658. Alguns timariotes d'altres províncies depenien de Tamesvar al segle xvi. El nombre de kadas eren 12 el 1664, i 10 el 1699. El 1716, durant la Guerra austroturca va ser ocupada pels Habsburg sota el príncep Eugeni de Savoia.^[3]

La ciutat va ser la primera de l'Imperi Austrohongarès a gaudir d'enllumenat públic usant candeles i llums de greix i oli,^[4]^[5] i la primera a tenir una estació d'ambulàncies en el llavors Regne d'Hongria. La primera fàbrica tabaquera de l'actual Romania es va establir a Timişoara. La ciutat va passar a integrar-se al Regne de Romania l'any 1919.

Al desembre de 1989, va començar a Timişoara un aixecament popular contra el règim comunista de Nicolae Ceauşescu. Els ciutadans donaven suport al pastor László Tőkés contra els intents de deportar-lo per part de la Securitate (policia secreta). Aquest va ser el començament de la Revolució romanesa de 1989, que va enderrocar el govern comunista una setmana després.^[6]