Turó Parc

Plantilla:Infotaula indretTuró Parc
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusjardí públic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSant Gervasi-Galvany (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAv. Pau Casals, 19 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 41″ N, 2° 08′ 27″ E / 41.3947°N,2.1408°E / 41.3947; 2.1408
Característiques
Superfície2,88 ha Modifica el valor a Wikidata
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC46072 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona2274 Modifica el valor a Wikidata

El Turó Parc o Jardins del poeta Eduard Marquina és una zona verda del barri de Sant Gervasi-Galvany de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Estan dedicats a l'escriptor català Eduard Marquina i Angulo.[2]

Història

A principis del segle xx, hi havia hagut el Lawn Tenis del Turó.[3] El 1912 s'hi va inaugurar un gran parc d'atraccions, anomenat Turó Park.[4][2]

El 1917, la finca va ser inclosa en la previsió d'espais verds de la ciutat, i quan el 1929 va tancar el parc d'atraccions, el propietari Josep Bertrand i Salsas va fer un conveni amb l'Ajuntament de Barcelona, pel qual li cedia la part central dels terrenys a canvi de poder urbanitzar-ne la resta.[4][2][5] Aleshores, l'arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí, director del Servei de Parcs i Jardins,[2] es va encarregar de dissenyar la nova estructura del parc que, finalment, va obrir les portes l'any 1934.[4]

Descripció

Aquest espai és un clar exemple del jardí noucentista, tenint en compte els edificis i l'ordenació urbanística del voltant, com un square anglès de grans dimensions.[4]

L'entrada al parc es realitza pel carrer de Bori i Fontestà, i tot just entrant, dins un petit estany, es troba l'escultura d'Apel·les Fenosa dedicada al violoncel·lista Pau Casals.[4][2] La peça se situa en una plaça ovalada, al fons de la qual es diferencien tres camins que s'endinsen al parc: un de principal al centre, i a cada banda dos camins perimetrals, tots enquadrats per més d'una cinquantena d'alzines. Els camins perimetrals de l'esquerra condueixen fins a una gran àrea de jocs infantils i, una mica més lluny, a l'estany i al prat. L'estany és ovalat, i està cobert de nimfes. A la part superior s'estén una gran praderia presidida per grans til·lers. A la banda dreta es troba la plaça del Teatret, amb un quiosc de begudes.[4][2]

Vegetació

Hi ha un bosquet d'alzines, amb un sotabosc de plantes arbustives i enfiladisses pròpies de la Mediterrània, com el marfull. També hi destaquen les magnòlies, els falsos pebrers, els cedres de l'Himàlaia, els til·lers, els plàtans i els arbres de l’amor. Hi ha grans exemplars de palmera datilera, de palmera de Canàries i de washingtònia i, entre els arbustos, hi destaquen els llorers i els baladres. Als parterres perimetrals hi ha rosers i plantes aromàtiques.[2]

Garrofer centenari

Escultures

Les escultures són un element important al parc: la de Josep Clarà, dedicada a Francesc Viñas; Un Oiseau, de Jean Michel Folan; i, a la praderia, La ben plantada, d'Eloïsa Cerdan, una peça de bronze que ret homenatge a l'escriptor Eugeni d'Ors. Presidint l'eix del parterre de les magnòlies, hi ha a la biga de la Font de l'Aurora, de Joan Borrell i Nicolau. A més, diversos cartells amb fragments de poemes de Federico García Lorca, Fernando Pessoa, Dylan Thomas, Sylvia Plath, Walt Whitman, Narcís Comadira, Salvador Espriu, Joan Vinyoli i Alfonsina Storni, propicien un recorregut poètic pel parc.[4]

Referències

  1. ↑ «Jardins del Parc del Turó (d'Eduard Marquina)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «El Turó Park». Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ Anglès-Minguell, Albert «Els clubs de tennis de Sant Gervasi». Diari El Jardí, 21-01-2017.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Jardins del Parc del Turó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  5. ↑ «Josep Bertrand, carrer de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.

Bibliografia

  • Brotons, Ròmul. Parcs d'atraccions de Barcelona des de 1853 fins a l'actualitat. Barcelona: Albertí Editor S.L., 2011, p. 103-124. ISBN 978-84-7246-091-1. 

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Turó Parc
  • «Jardins del Turó Parc». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.