Turki ibn Saïd va ser governador de Suhar de 1854 a 1868 i de Gwadar de 1868 a 1871.[2]
Després de la mort del seu pare Said ibn Sultan (1804-1856), Turki havia impugnat el govern d'Oman pel seu germà Thuwayni ibn Saïd (1856-1866). Quan el seu germà va morir Azzan ibn Qais va prendre el poder del sultanat i Turki s'hi va oposar.[2] El 1870, amb l'ajuda dels xeics dubaitians d'Ajman i Ras al-Khaimah, i el suport financer de Zanzíbar, va aconseguir derrotar Azzan ibn Qais (1868-1870) al Uadi Dhank prop d'Ibri.[1]
A partir d'aquell moment va poder assumir el control de Masqat i Oman. El seu regnat va estar marcat per la decadència econòmica del país i les rivalitats entre els principals grups tribals hinawi i ghafiri. A més, va haver de seguir contenint els seguidors d'Azzan ibn Qais. Amb tota aquest situació, només va poder mantenir-se al poder amb el suport dels britànics.
El 14 d'abril de 1873 va signar un tractat amb els britànics en el qual es va comprometre a tancar tots els mercats públics d'esclaus, protegir els esclaus alliberats i a que, a partir de llavors, totes les persones que entressin als seus dominis haurien de ser lliures.[1]
Va morir al seu palau de Masqat el 1888 i el va succeir el seu fill Faisal ibn Turki (1888–1913).[3]
