Trans-AMA 1973

Plantilla:Infobox sports competitionTrans-AMA 1973
TipusTrans-AMA Modifica el valor a Wikidata
Esportmotocròs Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorAMA Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
Interval de temps23 setembre 1973 – 2 desembre 1973 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició4  (1973) Modifica el valor a Wikidata
← 1972 Modifica el valor a Wikidata
1974 → Modifica el valor a Wikidata

La temporada de 1973 de la Trans-AMA, anomenada oficialment 1973 Trans-AMA motocross series, fou la 4a edició d'aquest campionat, organitzat per l'AMA. El calendari oficial constava de 12 proves puntuables, celebrades entre el 23 de setembre i el 2 de desembre.

Aquella temporada es disputà també la 3a Inter-AMA, reservada a motocicletes de 250cc, programada a 5 proves celebrades entre l'1 i el 29 de juliol.

Trans-AMA 500cc

L'alemany Adolf Weil guanyà còmodament el campionat, amb un total de 5 victòries absolutes. Roger De Coster i Pierre Karsmakers (neerlandès instal·lat a Califòrnia que havia obtingut la nacionalitat americana justament aquell any) n'aconseguiren dues cadascú, mentre que Gerrit Wolsink, Willi Bauer i Jim Weinert se n'anotaren una. La victòria de Weinert fou la primera d'un americà en un esdeveniment internacional de 500cc contra pilots europeus.

Rondes

Font:[1]

Ronda Data Lloc Guanyador Millor americà
Pilot Motocicleta Pilot Motocicleta
1 23 de setembre Springville (Nova York) Pierre Karsmakers Yamaha Íd.[a]
2 28 de setembre Filadèlfia (Pennsilvània) Gerrit Wolsink Maico Pierre Karsmakers[a] (3r) Yamaha
3 30 de setembre Copetown[b] Adolf Weil Maico Mike Hartwig (6è) Husqvarna
4 7 d'octubre Lexington (Ohio) Roger De Coster Suzuki Pierre Karsmakers[a] (3r) Yamaha
5 14 d'octubre Washington (Illinois) Willi Bauer Maico Jim Weinert (3r) Kawasaki
6 21 d'octubre Gainesville (Geòrgia) Adolf Weil Maico Pierre Karsmakers[a] (6è) Yamaha
7 28 d'octubre Orlando (Florida) Adolf Weil Maico Brad Lackey (6è) Kawasaki
8 4 de novembre Houston (Texas) Jim Weinert Kawasaki Íd.
9 11 de novembre Phoenix (Arizona) Adolf Weil Maico Pierre Karsmakers[a] (2n) Yamaha
10 18 de novembre Puyallup (Washington) Pierre Karsmakers Yamaha Íd.[a]
11 25 de novembre Livermore (Califòrnia) Roger De Coster Suzuki Rich Thorwaldson (8è) Suzuki
12 2 de desembre Irvine (Califòrnia)[c] Adolf Weil Maico Pierre Karsmakers[a] (3r) Yamaha
Notes
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Pierre Karsmakers corria amb llicència AMA durant aquella temporada, motiu pel qual apareix com a nord-americà (concretament, amb domicili a Mission Viejo, Califòrnia), en algunes fonts coetànies
  2. ↑ Barri de Hamilton (Ontario)
  3. ↑ Circuit de Saddleback Park

Classificació final

Posició Pilot Motocicleta Punts
1 RFA Adolf Weil Maico 1150
2 Països Baixos Gerrit Wolsink Maico 956
3 RFA Willi Bauer Maico 887
4 NED Pierre Karsmakers Yamaha 828
5 Bèlgica Roger De Coster Suzuki 660
6 Suècia Hakan Andersson Yamaha 440
7 USA Tim Hart Yamaha 379
8 USA Jim Weinert Kawasaki 325
9 USA Rich Thorwaldson Suzuki 314
10 Bèlgica Sylvain Geboers Suzuki 247

Inter-AMA 250cc

Tot i que el pilot amb més victòries absolutes fou Pierre Karsmakers, amb dues, el campió fou finalment el finlandès Heikki Mikkola amb una de sola, les mateixes que aconseguiren Marty Tripes i Jaroslav Falta.

Rondes

Font:[2]

Ronda Data Lloc Guanyador Millor americà
Pilot Motocicleta Pilot Motocicleta
1 1 de juliol Tooele (Utah) Pierre Karsmakers[a] Yamaha Íd.
2 7 de juliol Los Angeles (Califòrnia) Marty Tripes Honda Íd.
3 15 de juliol Baldwin (Kansas) Pierre Karsmakers[a] Yamaha Íd.
4 22 de juliol Delta (Ohio) Jaroslav Falta ČZ John DeSoto (4t) ČZ
5 29 de juliol New Berlin (Nova York) Heikki Mikkola Husqvarna Pierre Karsmakers[a] (3r) Yamaha
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Pierre Karsmakers corria amb llicència AMA durant aquella temporada, motiu pel qual apareix com a nord-americà (concretament, amb domicili a Mission Viejo, Califòrnia), en algunes fonts coetànies

Classificació final

Posició Pilot Motocicleta Punts
1 Finlàndia Heikki Mikkola Husqvarna 500
2 NED Pierre Karsmakers Yamaha 416
3 USA Jim Pomeroy Bultaco 361
4 Txecoslovàquia Jaroslav Falta ČZ 350
5 Txecoslovàquia Antonin Baborovsky ČZ 330
6 USA Marty Tripes Honda 217
7 USA Brad Lackey Kawasaki 175
8 USA John DeSoto ČZ 148
9 USA Bob Grossi Kawasaki 147
10 USA Gary Chaplin Maico 120

Referències

  1. ↑ «Trans-AMA Moto-Cross records» (en anglès). American Motorcyclist. Books.Google.com, vol. 36, núm. 2, 2-1982, p. 59-61. ISSN: 0277-9358 [Consulta: 25 agost 2011].
  2. ↑ «Inter-AMA Moto-Cross records» (en anglès). American Motorcyclist. Books.Google.com, vol. 36, núm. 2, 2-1982, p. 63. ISSN: 0277-9358 [Consulta: 25 agost 2011].
  • «Every Champion That Ever Was» (en anglès). motocrossactionmag.com. Arxivat de l'original el 25 d’octubre 2010. [Consulta: 30 novembre 2009].
  • «Trans Ama» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
  • «Inter Ama» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].