Tramvia elèctric de Barcelona a Horta

Infotaula xarxa de transportsTramvia elèctric de Barcelona a Horta
TerritoriBarcelona i Horta
Tipus serveiTramvia elèctric
Inauguració1901
Clausura1971
Enllaç amb:

El tramvia elèctric de Barcelona a Horta unia la plaça d'Urquinaona de Barcelona amb la plaça del Progrés de la vila d'Horta (actual plaça d'Eivissa).

Història

La nova línia va ser promoguda per l'empresa belga Societé des Tranways de Barcelona a San Andrés et Extensions SA (TBSAE), fundada el març de l’any 1899 a Lieja, i es va inaugurar el 20 de juny de 1901 amb el número 46.[1] Els promotors van ser Alexandre de Bacardí, Pere Fargas, Josep Maria Comas d'Argemí i Francesc Mascaró (president de l'Associació de Propietaris del Guinardó i entorns, acabada de constituir),[2] tots ells propietaris de Santa Eulàlia de Vilapicina i Horta, que també havien promogut la construcció de l'anterior tramvia de vapor d'Horta.[3] L'empresa havia adquirit la línia de Barcelona al Clot, la Sagrera i Sant Andreu, inaugurada l’any 1877, i la va electrificar. A la dècada de 1910, també va adquirir altres línies, com la de Sant Antoni-Passeig de Gràcia, Poblenou, Badalona, Barcelona-Can Tunis, Vallcarca i Hostafrancs. L'extensió va fer que el 1911 canviés de nom a Societé des Tramways de Barcelone, i finalment, va ser municipalitzada l’any 1956.[4]  

La línia sortia de la plaça d'Urquinaona i passava pels carrers d'Ausiàs Marc, del Bruc i la Gran Via, travessava el passeig de Sant Joan, continuava pels carrers de la Diputació, Roger de Flor, València, Nàpols, Mallorca i Dos de Maig fins a arribar al carrer del Carme (actualment Freser) al barri del Camp de l'Arpa. L’antic camí d’Horta s’hagué d’urbanitzar, tot convertint-lo en un nou passeig, terraplanant el terreny i plantant una doble filera d’arbres, obres que van ser cofinançades per l’Ajuntament de Barcelona i l'empresa. Després passava pel carrer de la Garrotxa, parcialment absorbit pel passeig de Maragall, fins a la propietat de can Berdura, on es va construir un vial exclusiu per al tramvia mitjançant un terraplè conegut com la Carbonissa, que després desaparegué en construir-se la plaça de Maragall.[1]

De via estreta (1 m), tot el trajecte era de una sola via, amb algun desviament per a facilitar el pas dels vehicles en ambdós sentits. Als anys 1910 i 1920, es construí la doble via en diverses etapes del recorregut, i el 1948 va canviar de via estreta a via ampla (1,435 m). Les primeres cotxeres, per a tramvies de via estreta es construïren en terrenys de can Xiringall, a l'avinguda de Borbó (que el 2019, a petició dels veïns, va canviar el nom per avinguda dels Quinze.[5] Entre 1947 i 1953 s'hi construïren unes noves cotxeres per a tramvies de via ampla.[1] La companyia disposava de 12 caps tractors i 12 remolcs. Al mateix edifici es produïa l'electricitat per a la línia amb dinamos i motors de gas antracita, i sala de gasògens.[6]

El 1951, la reorganització de les línies que circulaven per la plaça d'Urquinaona va provocar el trasllat de l'inici d'aquesta línia a la plaça de la Universitat. La línia 46 va ser suprimida el 22 de desembre de 1965, i el 1971 s'eliminà tot el servei de tramvies de Barcelona, substituït per autobusos.[1]

Els Quinze

Article principal: Els Quinze

Fins al 1931, el preu del trajecte des de la plaça Urquinaona fins a la Torre Llobeta valia 15 cèntims de pesseta. En arribar a aquest, punt el cobrador cridava «els quinze!» per a indicar el final de la validesa dels bitllets d'aquest preu, ja que el trajecte complet fins a Horta costava 5 cèntims més. Posteriorment, el preu va canviar, però la cruïlla del passeig de Maragall amb l'avinguda de Borbó (va seguir amb el nom popular dels Quinze.[7]

Bibliografia

  • Díez i Quijano, Desideri. Els transports a Horta. Barcelona: El Tinter, S. Coop. C. Ltda., juliol 1987. ISBN 84-86460-00-7. 

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Giménez i Compte, Carlota. L'Abans: Recull gràfic de la Vall d'Horta (1861 - 1978). El Papiol: Efadós, juny 2012, p. 721-733. ISBN 978-84-15232-22-3. 
  2. ↑ Pont, Enric «El primer relat històric sobre el Guinardó escrit el 1918». El Pou, núm. 11, 12-2021.
  3. ↑ Giménez i Compte, Carlota «El camí antic de Barcelona a Horta». El Pou, núm. 10, 12-2020.
  4. ↑ «Tranvias de Barcelona a San Andres y Extensiones». Spanish Railway (blog), 26-06-2012.
  5. ↑ «Els veïns celebren el canvi de nom d’avinguda del Borbó a la dels Quinze». Betevé, 09-03-2019.
  6. ↑ «Tranvias de Barcelona a San Andres y Extensiones» (en castellà). spanishrailway.com.
  7. ↑ «Barcelona canvia de nom l'avinguda de Borbó i estudia una plaça 1-O». El Periódico, 05-10-2018.

Enllaços externs