El 1900, l'Ajuntament de Barcelona va expropiar una part de la finca per a la construcció el 1901 de les cotxeres de l'empresa belga Tranvías de Barcelona a San Andrés y Extensiones (TBSAE).[cal citació] Durant els darrers anys, va patir nombroses segregacions, cobdiciada com a punt de comunicacions. El darrer propietari fou Josep Armengol i Sardà.[cal citació]
Actualment, una part del solar de les cotxeres és ocupada pels jardins de Can Xiringoi, on hi ha un monument commemoratiu que recupera la seva memòria.
Descripció
La seva estructura corresponia al model de masia tradicional catalana, si bé amb no gaire terreny. A la planta baixa hi havia els espais dedicats a les eines del conreu de la terra; al primer pis hi havia el menjador i les sales de dormir i al segon pis, les golfes per a guardar els fruits de la terra.[1]
DDAA. Les masies de Nou Barris. Aproximació històrica i reivindicació patrimonial. Barcelona: Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 1989, p. 43-57 (Finestrelles, 15).
Díez i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. Barcelona: El Tinter, 2003, p. 164-165.
Sánchez i Ruiz, Jordi «La masia de Can Xiringoi». L'Arxiu: Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, 65, 12-2013, pàg. 29-31.