Construïda amb pedra i morter, és una torre troncocònica a la qual s'accedeix per un portal de mig punt, defensat per un matacà, situat a uns quatre metres d'alçada, i l'accés es feia per una escala de mà. El cos inferior és massís, i la cambra principal té una fornícula i és coberta amb volta de mitja esfera, la qual té un forat que permet l'accés al terrat. A la clau de volta hi ha una mena de fumeral. Al terrat hi havia un porxo en forma de mitja ungla, i el parapet era a barbeta. Actualment està força malmesa, i els elements del terrat s'han perdut.[1]
La barraca dels torrers, situada vora la torre, va ser reconvertida en habitatge per estatjar els soldats de l'observatori aeronàutic.[1]
Història
La construcció començà el 1617 per orde del Gran i General Consell, però no es va acabar fins a 1619, quan el propietari dels terrenys, Gabriel Pujol, va contribuir econòmicament. Va ser una de les darreres torres a construir-se. El 1636 s'hi va portar l'artilleria, i uns anys més tard s'hagué de fer el porxo de bell nou i altres reparacions.[1]
