El contraban és un acte delictiu mitjançant el qual es passen mercaderies d'un indret a un altre (separats per una frontera o divisió establerta i acordada) sense declarar-ho a les autoritats i, si s'escau, sense pagar els aranzels corresponents.
Diferents tipus de contraban
En èpoques de guerra o revolucions és habitual el contraban d'armes, en alguns casos fins i tot fomentat pels estats que donen suport a algun dels bàndols o que estan interessats a allargar el conflicte. Un exemple de contraban durant la Guerra Civil espanyola foren els mugalaris, gent que ajudava a perseguits polítics que s'havien d'exiliar a travessar la frontera entre el País Basc i l'Estat francès.
En èpoques d'autarquia o dificultats al comerç exterior, el contraban se sol centrar en articles de primera necessitat, que són difícils de trobar als mercats legals, o en altres casos a productes de luxe o superflus, gravats amb molts d'imposts (tabac, licor, objectes electrònics).
En molts de casos el contraban cessa quan canvien les circumstàncies que l'han afavorit, com són els casos citats anteriorment, o l'abolició de la llei seca als Estats Units, però en altres, perduren i fins i tot es fan més forts al llarg del temps, com és el cas de les drogues.
Casos particulars
Destrucció d'opi
Cada cas de contraban va associat a una llei prèvia, una prohibició, un impost o conceptes similars. Una llista d'articles que tracten dels temes esmentats és la següent:
El contraban de l'opi està relacionat amb els anomenats «clípers de l'opi».[12][13]
Coses vedades
Les lluites durant segles entre els regnes cristians i musulmans comportaren la definició i classificació d’aquelles mercaderies que podien afavorir l’enemic. I es promulgaren lleis que prohibien exportar-les a territoris islàmics. Aquestes mercaderies prohibides s’anomenen en documents antics «coses vedades».[14][15][16] Cal tenir en compte que hi ha coses vedades per altres motius.
«
... coses vedades, ço és a saber: pegunta, seu, alquitrà, fusta, cànem, fil d’eixàrcia, ferre, armes e cavalls...
Les exportacions autoritzades de coses vedades eren enregistrades per l’autoritat corresponent. La Generalitat valenciana guardava quaranta tres volums de les activitats esmentades.[18] El contraban de coses vedades només quedava recollit quan era descobert i interceptat.
Literatura
Moltes obres literàries esmenten el contraban o fan que la seva pràctica tingui un paper important dins de l’argument. Per exemple «Flor de Mayo» de Vicent Blasco Ibáñez.[19] O la més moderna «Tai Pan», de James Clavell, inspirada en la primera guerra de l’opi.[20]
