Antigament, era coneguda com el mas Junyer o Prat Mitjà (fogatge de 1360).[2] Un dels dos sarcòfags que hi havia a la façana principal de l'església parroquial de Santa Maria, desaparegut durant la Guerra Civil, estava dedicat al sacerdot Pere Prat, mort el 23 de febrer del 1301.[2] A causa de la crisi i les pestes que assolaren la població durant el darrer terç del segle xiv, el 1413 el mas era abandonat.[2]
El 1691, Josep Alberc i Comalada, mercader de Vic, la seva muller Eulàlia Pujol, i llur fill Antoni vengueren el mas i l'heretat de la Torre de n'Alberc a Francesc Saleta-Morgadès i de Comalada, cavaller de Vic.[3][4] La seva besneta Teresa de Saleta-Morgadès i de Gomar[5] es va casar amb Josep Antoni de Picó i Bru,[6] i el seu net Marià de Picó i de Valls i la seva esposa Emília Manso i de Zeffel,[7] neboda del general Josep Manso i Solà, foren els primers protectors del poeta Jacint Verdaguer, ja que també eren els propietaris del mas Torrents de Tavèrnoles, d'on procedia el pare del poeta.[2]
Descripció
La masia és de planta rectangular i coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, orientada a llevant. A la part dreta conserva una de les poques torres de defensa de la comarca, de planta quadrada i datada vers el segle xv.[1] És coberta a quatre vessants i a sota de la teulada presenta uns arcs construïts amb totxo cuit, que possiblement són els antics merlets tapiats. L'interior està gairebé enrunat.[1]
El portal d'entrada conserva un escut en estat de descomposició on encara es poden endevinar dos lleons.[1] Hi ha un portal exterior que tanca la lliça junt amb la masia i les seves dependències. Val a dir que hi ha molts afegitons.[1] Els materials constructius són la pedra, calç, totxo cuit i alguna part de tàpia.[1]
↑ 1,01,11,21,31,41,51,6«Torre Morgades». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
«Torre de Morgades». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
.jpg)
