Tormento (novel·la)

Infotaula de llibreTormento

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorBenito Pérez Galdós Modifica el valor a Wikidata
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
PublicacióEspanya, 1884 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerenovel·la Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMadrid galdosià Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Novel·les espanyoles contemporànies Modifica el valor a Wikidata

Tormento és una novel·la de l'escriptor espanyol Benito Pérez Galdós publicada el 1884.[1] És considerada una de les primeres novel·les espanyoles contemporànies. A banda, comparteix personatges amb la seva predecessora, El doctor Centeno, i la successora, La de Bringas; cosa que ha fet suposar que l'autor podria haver mirat de crear-hi una trilogia.[2] Totes tres van ser desenvolupades en l'anomenat Madrid galdosià.[3]

Argument, escenari i personatges

La novel·la passa al Madrid d'entre el 1867 i el 1868, tot just abans del destronament de la reina Isabel II i l'inici del Sexenni Revolucionari.[4] En aquest marc històric, Galdós narra, amb un to gairebé humorístic en la presentació literària i cert ritme de fulletó amb final feliç, les desventures del trio esperpèntic format per una jove òrfena (Amparo Sánchez Emperador, àlies "Tormento"), assetjada per la "passió sacrílega" d'un sacerdot sense vocació (Pedro Polo Cortés), i salvada per un indià i murri redimit (Agustín Caballero).[5] El triangle amorós es veu complementat per la presència d'un quart personatge, Rosalía Pipaón,[nota 1] més coneguda com "la de Bringas" per ser l'esposa del modest empleat i "aspirant a canonge" Francisco de Bringas, representants del "vull i no puc" de la burgesia madrilenya de l'època.[6] En l'estructura enganyosament fulletonesca de la novel·la, Rosalía de Bringas fa de "dolenta de la història" quan intenta emparellar l'indià Agustín amb una de les seves filles i quan "empeny al rierol" las germanes Amparo i Refugio (Sánchez Emperador).[7]

El crític Joaquín Casalduero identifica el personatge d'Amparo-Tormento com una al·legoria d'Espanya, "arrossegada a la indignitat i la misèria" per l'eclesiàstic renegat (Pedro Polo) i salvada per un home d'origen humil (Agustín Caballero) que mitjançant l'esforç del seu treball a les Amèriques ha aconseguit una petita fortuna. Amparo Sánchez Emperador, d'esperit noble i innocent però 'turmentada' pel secret pecat que Polo utilitza com a xantatge, i piadosa de més. A Amparo, enamorada d'Agustín però desconfiada i indecisa fins a convertir els seus dubtes en objecte de la crispació de la trama, li caldran totes les pàgines de la novel·la per a fer un pas cap a la llibertat que li asseguri l'indià enfront dels somnis impossibles de l'eclesiàstic renegat.[8]

Adaptacions

El 1974, se'n va estrenar una versió cinematogràfica homònima, dirigida pel realitzador espanyol Pedro Olea, en què Ana Belén va fer d'Amparo i Concha Velasco, de Rosalía de Bringas.[cal citació]

Notes

  1. ↑ Descrita per Galdós com una "nimfa de Rubens, carnosa i rodona", víctima del seu "orgullet carrincló."

Referències

  1. ↑ Pérez Galdós, Benito. Tormento. Madrid: Alianza Editorial, 1968. 
  2. ↑ «enlaceseditoriales.com» (en castellà). [Consulta: 12 desembre 2010].[Enllaç no actiu]
  3. ↑ García-Posada, Miguel. Guía del Madrid galdosiano (en castellà). Madrid: Comunidad de Madrid. Consejería de Educación y Secretaría General Técnica, 2005. ISBN 844512806X. 
  4. ↑ Poyán, 1987, p. 140-141.
  5. ↑ Molts autors i Francisco Caudet, 1988, p. 282.
  6. ↑ Pérez Galdos, Benito. La de Bringas (en castellà). Sadi Lakhdari. Madrid: Biblioteca Nueva, 2006, p. 27-41. 
  7. ↑ Caudet, Francisco. Galdós y Max Aub. Poéticas del realismo (en castellà). Alicante: Universidad de Alicante. ISBN 9788497171823. 
  8. ↑ Casalduero, 1951, p. 96.

Bibliografia