Pardal graos, cridaner i de cua llarga de l'oest d'Amèrica del Nord, des del Canadà fins a Guatemala. Negre a la part superior amb taques blanques a les ales i l'esquena, costats vermellosos brillants i ventre blanc. L'iris és d'un cridaner color vermell. En vol, s'observen els laterals blancs de la cua. Les femelles són més grises que els mascles. Força semblant al toquí emmantellat (Pipilo erythrophthalmus) però aquest no té les marques blanques tant i sí que és evident el pegat blanc intens que es veu a l'ala quan la té plegada.[2]
Al centre d'Amèrica del Nord s'hibrida amb el toquí emmantellat, els híbrids solen mostrar un patró d'ala intermedi. Algunes poblacions de Mèxic tenen tons oliva a les parts superiors i també s'hibriditzen amb el toquí de collar (Pipilo ocai).[2]
Hàbitat i distribució
Habita matolls i sotabosc des de Canadà, a través dels Estats Units i Mèxic, fins l'oest de Guatemala. S'alimenta principalment saltant pel terra, rascant la fullaraca. Els mascles canten des de dalt dels arbustos i arbres baixos. Visites les menjadores.[2]
Taxonomia
Amb el gènere pipilo, les principals autoritats taxonòmiques tenen criteris diferents a l'hora de determinar el nombre de subespècies i sobre la aquesta espècie en particular IOC,[3]ITIS[4] i Howard & Moore[5] reconeixen vint-i-una subespècies. Tanmateix, Clements en reconeix una més(*) (P. m. sympatricus) i a més les divideix en dos grans grups politípics més tres de monotípiques:
Grup oregonus
P. m. oregonus (Bell, 1849) localitzat des del sud-oest de Canada fins al sud-oest d'Oregon.
P. m. falcifer (McGregor, 1900) nord-oest de Califòrnia.
P. m. megalonyx (Baird, 1858) del centre oest de Califòrnia a l'extrem nord-oest de Baixa Califòrnia.
P. m. clementae (Grinnell, 1897) illes al sud-oest de Califòrnia.
P. m. umbraticola (Grinnell & Swarth, 1926) nord de Baixa Califòrnia.
↑J del Hoyo, NJ Collar, DA Christie, A Elliott, LDC Fishpool, P Boesman i GM Kirwan.2016. HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volum 2: Passerines. Lynx Edicions and BirdLife International, Barcelona i Cambridge.
↑Cottrell, G. William; Greenway, James C; Mayr, Ernst; Paynter, Raymond A. Check-list of birds of the world (en anglès). v.13 (1970). Cambridge: Harvard University Press, 1970, p. 175.
↑toquí de l'illa de Socorro«Toquí maculat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/02/2023(català)