PROFILPELAJAR.COM

Tibald I de Bar
Biografia
Naixement	1158
Mort	13 febrer 1214 (55/56 anys); valor desconegut
Activitat
Ocupació	feudatari
Altres
Títol	Comte de Bar (1190–1214)
Família	Casa de Scarpone
Cònjuge	Ermesinda I de Luxemburg (1197 (Gregorià)–); Ermesenda de Bar-sur-Seine ; Laureta de Loon
Fills	Margarita de Bar; () Ermesinda I de Luxemburg; Agnès de Bar; () Ermesenda de Bar-sur-Seine; Agnès de Bar; () Laureta de Loon; Enric II de Bar; () Ermesenda de Bar-sur-Seine; Margarita de Bar; () Ermesenda de Bar-sur-Seine; Elisabet de Bar-Mousson; () Ermesinda I de Luxemburg
Pares	Renald II de Bar i Agnes de Blois
Germans	Enric I de Bar; Renald de Bar

Tibald I de Bar (o Teobald I de Bar), nascut cap a 1158, mort el 13 de febrer de 1214, va ser comte de Bar de 1190 a 1214 i comte de Luxemburg de 1197 a 1214. Era fill de Renald II de Bar i d'Agnès de Xampanya.

Biografia

Fill segon del comte de Bar, pertanyia per la seva mare al clan dels Teobald de Xampanya, una branca enfrontada al ducat de Lorena en l'àmbit local, i al si del regne el centre d'una lliga d'oposició al rei de França Felip August.

Va rebre en principi les senyories de Briey i de Stenay. Al regne de França. Participa amb el seu germà Enric I a la tercera croada, i va esdevenir comte de Bar quan aquest últim va morir al setge de Sant Joan d'Acre (1191).

De tornada a Europa, es dedica a augmentar la seva potència territorial, pels seus parentius i pels seus matrimonis. El seu tercer matrimoni, el 1197, li va permetre adquirir Luxemburg. Es troba llavors al capdavant d'un immens conjunt territorial entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic. Es va erigir en àrbitre local i el 1202 el duc de Lorena Simó II va signar un tractat per assegurar-se que les seves darreres voluntats en relació amb la seva successió fossin respectats. A canvi, Tibald va rebre la sobirania feudal del comtat de Vaudémont que li va cedir el duc de Lorena.

El 1211, va anar a Occitània a combatre contra els càtars, però va desaprovar la cavalcada^[1] de Simó IV de Montfort al comtat de Foix, i no el va seguir cap al Quercy, trencant així la croada.^[2]

Va morir el 1214, poc abans de la batalla de Bouvines. El seu territori va ser partit en dos, el Barrois (Barrès) i les seves dependències van passar al seu fill, i Luxemburg va anar a Walerà IV de Limburg, que es va casar amb la seva vídua.

Ascendència



					32. Ricuí de Scarpone



				16. Lluís de Montbéliard



					33. Hildegarda d'Eguisheim



			8. Thierry o Teodoric I de Montbéliard



					34. Frederic II de Lorena



				17. Sofia de Bar



					35. Matilde de Suàbia



		4. Renald I de Bar



					36.



				18. Guillem I de Borgonya



					37.



			9. Ermentruda de Borgonya



					38.



				19. Estevaneta de Borgonya



					39.



	2. Renald II de Bar



				40.



			20.



				41.



		10. Gerard I de Vaudémont



				42.



			21.



				43.



	5. Gisela de Vaudémont



				44.



			22.



				45.



		11. Edwiga de Dagsbourg



				46.



			23.



				47.



1. Teobald I de Bar



					48.



				24.



					49.



			12. Esteve II de Blois



					50.



				25.



					51.



		6. Teobald IV de Blois



					52.



				26.



					53.



			13. Adela de Blois



					54.



				27.



					55.



	3. Agnès de Xampanya



				56.



			28. Engelbert I d'Ístria



				57.



		14. Engelbert de Caríntia



				58.



			29. Edwiga de Saxònia



				59.



	7. Matilde de Caríntia



				60.



			30. Ulric de Passau



				61.



		15. Utta de Passau



				62.



			31.



				63.

Matrimonis i fills

Es va casar en primeres noces el 1176 amb Laureta de Loon († 1190), filla de Lluís I, comte de Loon i de Rieneck, i d'Agnès de Metz, amb la que va tenir a:

Agnès († 1226), casada el 1189 amb Ferri II († 1213), duc de Lorena

Es casa en segones noces el 1189 amb Isabel (1189 † 1211), filla de Guiu de Brienne, comte de Bar-sur-Seine i d'Elisabeth de Chacenay, de la que va tenir:

Enric II (1190 † 1239), comte de Bar

Agnès, casada amb Hug de Châtillon († 1248), V comte de Saint-Pol i de Blois

Margarida, casada el 1221 amb Enric III, comte de Salm (1191 † 1228), i després amb Enric de Dampierre († 1259)

El matrimoni fou anul·lat el 1195 i es va casar finalment en terceres noces el 1197 amb Ermesinda I de Luxemburg (1186-1247), comtessa de Luxemburg, filla d'Enric IV, comte de Luxemburg i de Namur, i d'Agnès de Gueldre. Van tenir:

Renald, senyor de Briey, mort abans de 1214
una filla, morta el 1214
Elisabet († 1262), casada amb Walerà de Limbourg (+ 1242), senyor de Monschau
Margarida, casada amb Hug III († 1243), comte de Vaudémont, i després amb Enric de Blois, que va ser regent del comtat de Vaudémont.

Referències

↑ Una cavalcada és una expedició destinada a infligir un màxim d'estralls per debilitar econòmicament el seu adversari.
↑ Georges Bordonove, La Tragédie Cathare, París, Pygmalion – Gérard Watelet, col. « Les Grandes Heures de l'Histoire de France », 1991