PROFILPELAJAR.COM

Infotaula edificiThéâtre de l'Esprit Frappeur
Dades
Tipus	Petit teatre experimental
Obertura	27 octubre 1963
Cronologia
1985	reconstrucció
1990	clausura
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Brussel·les (Bèlgica) i Saint-Josse-ten-Noode (Bèlgica)
Localització	rue Josaphat 28
	50° 51′ N, 4° 22′ E / 50.85°N,4.37°E
Activitat
Capacitat màxima	±70
Temporades	27

El Théâtre de l'Esprit Frappeur (en català, «teatre del follet fressós») fou una coneguda sala de teatre de Sint-Joost-ten-Node (Brussel·les), fundada el 1963 pels joves Albert-André Lheureux i Jacques De Decker. El teatre va ser tancat el 1990.^[2]

Des de l'inici, els seus fundadors, amb només divuit anys, tots fills de velles nissagues artístiques de Brussel·les, eren animats per la voluntat de crear un teatre professional.^[1] Amb els anys la fama internacional va fer-se inversament proporcional a les seves dimensions.^[3] El nom del teatre prové d'una broma escolar: Lheureux va fabricar, juntament amb els seus amics de l'IES municipal Fernand Blum (que més tard serien cofundadors del teatre), un mecanisme fixat a un dels puntals sobre el qual estava construït l'institut que simulava un follet que donava tres forts cops en determinats moments del curs.^[4]

Lheureux va crear la sala al celler de la casa familiar al carrer Josaphat a Sint Joost. El 27 d'octubre del 1963 va estrenar-la amb La cantant calba d'Eugène Ionesco i Edouard et Agrippine de René de Obaldia, una programació molt gosada al món del teatre belga aleshores força conservador.^[5] Al començament s'hi representaven sobretot peces de teatre de l'absurd, amb «escenografies tant irreverents com artístiques».^[6] Molts coneguts actors i directors van passar al cartell, com l'esmentat director i escriptor Jacques De Decker, Armand De Decker, el cantant Julos Beaucarne, Marie Collins, Richard Olivier, Marie-Claire Beyer i Pietro Pizzuti.^[7]

Quan Lheureux va ser nomenat director de la sala de concerts de Vorst Nationaal, a més de la sala al celler familiar també hi va organitzar espectacles del 1973 al 1975, i més tard a la sala del Jardí botànic. Pujat per problemes financers, el 1985 deixa definitivament el celler i s'instal·la al teatre del Résidence Palace,^[3] a l'edifici que des del 2013 hauria d'acollir el Consell Europeu, però per problemes tècnics encara romania en obres el 2016.^[2] Quan va haver d'abandonar el Résidence Palace per problemes financers i en no trobar cap suport oficial el teatre va tancar el 1990.

L'octubre del 2013, cinquanta anys després d'estrenar el teatre, el municipi de Sint-Joost va nomenar Albert-André Lheureux ciutadà d'honor, en reconeixement al seu treball al món del teatre.^[7]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 De Decker, Jacques. «Comment j'ai écrit certaines de mes pièces». A: Ginette Michaux (ed.). Théâtre et société (en francès). volum 4 de Chaire de Poétique. Editions Lansman, 2006, p. 20. ISBN 9782872825158.
↑ ^2,0 ^2,1 «Théâtre de l'Esprit Frappeur». Asp@sia, l'annuaire du spectacle. Archives et Musée de la Litérature, 2011. Arxivat de l'original el 2016-04-23. [Consulta: 19 juny 2016].
↑ ^3,0 ^3,1 Meskens, Joelle; De Decker, Jacques «L'Esprit Frappeur désormais logé au Résidence Palace, adieu à l'adolescence en alléé» (en francès). Le Soir, 21-10-1989, pàg. 20.
↑ Radermecker, 2001, p. 113.
↑ «La Cantatrice chauve». Asp@sia, l'annuaire du spectacle. Archives et Musée de la Litérature, 2011. Arxivat de l'original el 2016-08-09. [Consulta: 19 juny 2016].
↑ Quaghebeur, Marc. «Belgium: The French-Speaking Theatre». A: Peter Nagy, Phillippe Rouyer, Don Rubin. World Encyclopedia of Contemporary Theatre (en anglès). volum 1 Europe. Routledge, 2013, p. 109. ISBN 9781136402890.
↑ ^7,0 ^7,1 ««L'Esprit Frappeur d'Albert-André Lheureux» (en francès). Ajuntament de Sint-Joost-ten-Node, 28-10-2013. Arxivat de l'original el 2016-08-09. [Consulta: juny 2016].