Collins va néixer a Guelph, Ontario, fill d'un director de circulació d'of The Guelph Mercury i secretari legal. Té dues germanes més grans.[1] De nen va fer d'escolà a la parròquia de Nostra Senyora.[1] Estudià a l'Institut Bishop Macdonell, on va ser inspirat pels seus professors d'anglés cap al presbiterat.[1]
Aconseguí el Batxiller d'Arts en Anglès a la Universitat de Sant Jeroni de Waterlo el 1969, sent ordenat diaca el 14 de maig de 1972.[1] El 1973 rebé el Mestre d'Arts en anglès per la Universitat d'Ontario Occidental i el Batxiller en teologia pel seminari de Sant Pere d'Ontario.[1]
En tornar a Ontario el 1978, Collins serví com a lector en anglès al King's College i d'Escriptura al Seminari de Sant Pere, d'on després seria nomenat director espiritual el 1981 i professor associat d'Escriptura el 1985.[1] Tornà a Roma el 1986, on completà el doctorat en teologia sagrada a la Pontifícia Universitat Gregoriana.[3] La seva dissertació tractà sobre "l'Apocalipsi 22, 6-21 com a Punt d'origen de l'ensenyament moral i exhortació a l'Apocalipsi. "[1][4]
Després de ser nomenat editor associat de "Discover the Bible" el 1989, Collins tornà al Seminari de Sant Pere com a Degà de Teologia i vice-rector el 1992,[1] fent finalment de rector entre 1995 i 1997.[3]
El 18 de febrer de 2012 va ser creat Cardenal prevere de San Patrizio per Benet XVI. El 2013 participà en el conclave que escollí el Papa Francesc, i mantindrà el dret de votació en qualsevol potencial conclave fins a complir els 80 anys, el 2027. A més de les seves altres tasques a la Cúria, el cardenal Collins va ser nomenat membre de la Congregació per a l'Educació Catòlica; i el 15 de gener de 2014 el Papa Francesc el nomenà membre de la comissió cardenalícia de vigilància de l'I.O.R.
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
