La missa se celebra cada setmana a l'arxidiòcesi de Toronto en 36 diferents, convertint-la en la diòcesi catòlica ètnicament més diversa del món.
L'arxidiòcesi de Toronto és la major del Canadà.
El lema de la diòcesi, "Quis ut Deus?", significa «Qui és com Déu», la traducció literal del nom "Miquel", el sant al qual està dedicada la catedral de la diòcesi.
Territori
L'arxidiòcesi es troba a la part meridional de la província d'Ontario, al Canadà; a la regió dels Grans Llacs, que s'estén des de les costes del llac Ontario nord fins a Georgian Bay. L'arxidiòcesi inclou la ciutat de Toronto, la metròpoli més poblada del país, així com els municipis de Peel, York i Durham, que es troben a la rodalia de la ciutat. La porció septentrional de l'arxidiòcesi (el comtat de Simcoe) ha conegut en els darrers decennis un notable creixement suburbà.
La seu arxiepiscopal és la ciutat de Toronto, on es troba la catedral de Sant Miquel. A Toronto, a més es troben la basílica menor de Sant Pau i el santuari nacional de la Mare de Déu del Perpetu Socors (National Shrine of Our Mother of Perpetual Help). A Midland es troba el santuari nacional dels Màrtirs Nord-americans (National Shrine of North American Martyrs).
El territori de l'arxidiòcesi s'estén sobre 13.000 km². Està dividit en quatre regions pastorals, comprenent 14 zones pastorals. Les quatre regions són la Central, la Northern, l'Oriental i l'Occidental, cadascuna de les quals està sota la cura pastoral d'un bisbe auxiliar. Finalment, el territori està dividit en 226 parròquies.
Sufragànies
L'arxidiòcesi de Toronto té 4 diòcesis sufragànies:
Durant la dècada de 1840 el major desafiament era el gran influx inesperat d'immigrants molt pobres, principalment irlandesos escapant de la Gran Fam. El temor era que els protestants poguessin fer servir les seves necessitats materials com una via d'evangelització. En resposta, l'Església construí una xarxa d'institucions caritatives com hospitals, escoles, llars boarding i orfenats, per trobar la gent necessitada i mantenir-la a la fe.[1] L'Església, però, no va tenir èxit en tractar les tensions entre el clergat francès i irlandès. Finalment els irlandesos van prendre el control.[2]
El 20 de setembre de 1842, mitjançant el breu Cum per similes del mateix Papa Gregori XVI, la seu de la diòcesi va ser establerta a la ciutat de Toronto, i la diòcesi assumí el nom de Diòcesi de Toronto.
El 25 de febrer de 1855 cedí una part del seu territori per tal que s'erigís el bisbat de London; i el 29 de febrer de 1856 de nou cedí una porció del territori per tal que es creés el bisbat de Hamilton.
Els catòlics irlandesos que arribaven a Toronto van haver de fer front a una àmplia intolerància i a una severa discriminació, tant social com legislativa, fent que esclatessin revoltes a gran escala entre catòlics i protestants entre 1858 i 1878, culminant en les Revoltes del Jubileu de 1875. Fins al 1890, la població catòlica era essencialment irlandesa, fins que alemanys i francesos van ser rebuts a la ciutat pels irlandesos, però aquests seguien sent un 90% de la població catòlica. Malgrat això, diverses iniciatives poderoses com la fundació del St. Michael's College el 1852 (on Marshall McLuhan va ocupar la càtedra d'anglès fins a la seva mort), tres hospitals, i les organitzacions caritatives més significatives de la ciutat (la Society of St. Vincent de Paul) i la House of Providence creada pels grups catòlics irlandesos enfortiren la identitat irlandesa, transformant la presència irlandesa a la ciutat en una de les més influents i poderoses.
McGowan diu que entre 1890 i 1920, els catòlics de la ciutat experimentaren grans canvis socials, ideològics i econòmics que els permeteren integrar-se a la societat de Toronto i treure's el seu estatus de segona classe. Els catòlics irlandesos (en contrast als francesos) van donar un gran suport al paper del Canadà a la I Guerra Mundial. Van sortir del ghetto i van viure en tots els barris de la ciutat. Començant com a treballadors sense qualificació, van fer servir grans nivells d'educació per ascendir i estaven ben representats entre la classe mitjana baixa. Més dramàticament, es casaren amb els protestants en una taxa sense precedents.[4]
A finals del 2014, l'arxidiòcesi tenia 2.086.000 batejats sobre una població de 6.016.000 persones, equivalent al 34,7% del total.
any
població
sacerdots
diàques
religiosos
parroquies
batejats
total
%
total
clergat secular
clergat regular
batejats por sacerdot
homes
dones
1950
196.826
1.302.104
15,1
484
236
248
406
552
1.141
120
1966
595.000
2.870.000
20,7
679
293
386
876
842
1.360
148
1970
645.000
3.300.000
19,5
696
296
400
926
589
1.030
168
1976
900.000
3.300.000
27,3
762
297
465
1.181
44
821
1.060
174
1980
1.007.000
3.550.000
28,4
779
299
480
1.292
77
817
1.010
182
1990
1.082.944
3.800.000
28,5
927
342
585
1.168
102
756
996
211
1999
1.798.000
5.215.000
34,5
888
382
506
2.024
114
693
705
222
2000
1.832.000
5.315.000
34,5
881
387
494
2.079
142
619
733
222
2001
1.847.000
5.360.000
34,5
886
385
501
2.084
147
613
738
222
2002
1.420.395
4.147.680
34,2
862
377
485
1.647
129
606
734
222
2003
1.693.690
5.043.085
33,6
804
359
445
2.106
105
551
667
223
2004
1.363.657
5.043.085
27,0
811
363
448
1.681
96
510
668
223
2010
1.931.000
5.679.000
34,0
825
376
449
2.340
112
572
571
217
2014
2.086.000
6.016.000
34,7
841
389
452
2.480
128
548
552
226
Referències
↑Murray Nicholson, "The Growth of Roman Catholic Institutions in the Archdiocese of Toronto, 1841-90," in Terrence Murphy and Gerald Stortz, eds, Creed and Culture: The Place of English-Speaking Catholics in Canadian Society, 1750 – 1930 (1993) pp 152-170
↑Paula Maurutto, Governing Charities: Church and State in Toronto: Catholic Archdiocese, 1850-1950 (McGill-Queen's University Press, 2001)
.svg)
