Per llei són terres lliurades per l'Estat i inscrites formalment a nom de les comunitats aborígens a perpetuïtat i no poden ser venudes, traslladades o reduïdes de cap manera, ni poden ser renunciades.[1] En teoria la llei les dota d'autogovern i autonomia política i judicial on les autoritats nacionals i municipals no poden intervenir, no obstant això, en la pràctica, aquesta autonomia no sempre es compleix.[1]
Si bé la llei de 1977 estipula que aquells no indígenes que tinguin propietats als territoris indígenes hauran de ser traslladats a costa de l'Estat[1] o, de no desitjar la reubicació, ser expropiats i indemnitzats pel govern, en la pràctica això no sempre s'ha fet.[1] Així mateix la llei estableix que qualsevol nou assentament no indígena als territoris posteriors a l'aplicació de la llei haurà de ser desallotjat per la força per les autoritats, això, novament, no sempre es compleix. Les tensions entre pobladors indígenes i no indígenes han provocat enfrontaments violents; bloquejos, cremes de ranxos habitats per indígenes i altres situacions que van implicar la intervenció del govern al territori de Salitre[2] arran de la disputa per terres entre fincaires i propietaris d'ètnia blanca o mestissa i indígenes bribris.
Territoris
Actualment existeixen 24 territoris indígenes de 8 ètnies formalment reconegudes per l'Estat.[3]
↑ 1,01,11,21,31,4 Schliemann, Christian La autonomía de los pueblos indígenas de Costa Rica una contrastación del estándar internacional con la legislación nacional y su implementación Revista Latinoamericana de Derechos Humanos 23 145. Volumen 23 (1), I Semestre 2012 (ISSN: 1659-4304)
