La Baixa Califòrnia fou un territori del virregnat de la Nova Espanya creat el 1804, quan la Província de les Califòrnies, sota la Comandància General de les Províncies Internes, es dividí en dos, separant les missions franciscanes del nord de les dominicanes del sud. El territori del sud es convertí en el territori de la Baixa Califòrnia, sovint també conegut com la Vella Califòrnia, mentre que el nord es convertí en el territori de l'Alta Califòrnia, o Nova Califòrnia.
El territori de la Baixa Califòrnia corresponia geogràficament a la península de Baixa Califòrnia, que actualment conforma els estatsmexicans de Baixa Califòrnia i Baixa Califòrnia Sud. Amb la independència de Mèxic, el 1821, el territori formà part de l'efímer Primer Imperi Mexicà, i després de la seva caiguda i la instauració del republicanisme federal, la Baixa Califòrnia fou declarada territori federal de Mèxic. No s'hi integrà com a estat, ja que no tenia la població necessària.
