Mapa de terres indígenes brasileres (2008). En color taronja les terres demarcades, en verd en fase de demarcació i en roig les noves propostes.
Les terres indígenes són, segons la llei del Brasil, aquells territoris tradicionalment habitats pels pobles indígenes, que les habiten de forma permanent i les utilitzen per a les seves activitats productives, aquelles que són essencials per a la preservació dels recursos naturals o ambientals necessaris per al seu benestar i la seva reproducció física i cultural, d'acord amb llurs usos, costums i tradicions (paràgraf 1 de l'article 231 de la Constitució Federal). D'acord amb el paràgraf 20 de l'article XI de la Constitució, «pertanyen a la Unió» i, segons el § 4 de l'art. 231, les terres indígenes són «inalienables, inembargables i imprescriptibles».[1]
Al Brasil hi ha 672 terres indígenes que abasten 1.105.258 km², és a dir, el 13% de la superfície total. Atès que la colonització portuguesa de la zona va partir de les costes cap a l'interior, la majoria de les terres indígenes estan concentrades a l'interior, especialment a la selva amazònica. Només hi ha 3 estats federats del Brasil sense territoris indígenes: els estats de Rio Grande do Norte i Piauí, a més del Districte Federal.
