PROFILPELAJAR.COM

Teresa
	Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
	39° 54′ 01″ N, 0° 39′ 28″ O / 39.9003°N,0.6577°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	Alt Palància
Capital	Teresa (en)
Població humana
Població	231 (2024) (11,61 hab./km²)
Gentilici	Teresà, teresana
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal de l'Alt Palància
Superfície	19,89 km²
Altitud	636 m
Limita amb	Begís ; Toràs ; Sacanyet ; Xèrica ; Viver
Partit judicial	Sogorb
Dades històriques
Festa patronal	Verge de l'Esperança i Sant Roc ; Del 14 al 22 d'agost
Organització política
• Alcalde	Juan Ernesto Pérez Calatayud
Identificador descriptiu
Codi postal	12469
Codi INE	12110
Codi ARGOS de municipis	12110
Lloc web	teresa.es

Teresa, també conegut com a Teresa de Begís, i en la parla xurra, Tresa, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Geografia

El terme està situat en la vall alta del riu Palància, en l'angle que formen les serres de serra d'Andilla, Javalambre i serra de Pina, sent per tant molt muntanyós. Entre totes destaquen les altures del Franco, el Cerro Gordo, Roya i Chavi, cap de les quals supera els 900 metres d'altura. Compta amb gran quantitat de fonts, com ara la Pipa, el Batà, Royo, la Grillera, Contis, Berro, la Bailaora, Peral, el Nano, Rabosera i del Río.

Localitats limítrofes

Limita amb Begís, Toràs, Viver, Xèrica i Sacanyet, totes elles de la mateixa comarca.

Accessos i comunicacions

Des de la ciutat de València, s'accedix a Teresa prenent la A-23 (denominada Autovia Mudèjar), continuant per la N-234 i, posteriorment, a l'altura de Viver, es pren a l'esquerra la CV-235. Està situada a 86,6 km de Castelló de la Plana, 85,5 de València i 73,8 de Terol.

Compta amb una línia d'autobús diari a Castelló de la Plana.

Història

Al seu terme s'han trobat restes de l'edat del bronze, en els jaciments de la Penya de la Dueña, i al cim del Cerro Alto de la Gambalia. Igualment s'han trobat restes de ceràmica ibèrica en la cova de los Muertos i l'Alto Losar. També diverses troballes certifiquen el poblament del lloc en època romana. Posteriorment, Teresa va passar a dominació àrab, fins a la conquesta de Pere Fernàndez d'Azagra, senyor d'Albarrasí, qui va concedir la jurisdicció civil de la localitat a l'orde de Calatrava i la religiosa al bisbat de Sogorb.

Cavanilles, en el seu llibre Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, escrit a finals del segle xviii, explica que Teresa està situada en una vall, prop del riu Palància, que té un clima sec i també diu que té belles hortes. Cavanilles també diu que té camins escarpats, corbes i revoltes. Teresa té termes en comú amb Sacanyet, Begís i Toràs. Segons Cavanilles les principals activitats econòmiques eren la ramaderia ovina i equina, i l'agricultura amb boscs fruiters, cirerers, vinyes i sembrats. La impressió de Cavanilles sobre Teresa era positiva, ja que definia al poble amb adjectius com ara preciós o bonic.

Segons el Diccionari de Madoz Teresa està situada a la riba esquerra del riu Palància i és una vila muntanyosa, ja que està situat entre dues serralades, protegida dels vents del nord, del sud i de l'oest. També explica que el clima és bastant temperat i saludable. Hi havia 260 cases de mala fabricació i una escola d'instrucció primària, per al sosteniment de la qual hi havia una capellania. L'ajuntament pertanyia a la província de Castelló de la Plana, partit judicial de Viver, ciutat de València, diòcesi de Sogorb. L'església (Mare de Déu De l'Esperança) estava servida per un capellà de primer ascens i patronat real. Els camins portaven pel nord a Toràs; per l'est, a Viver; i per l'oest i el sud, a Begís. Els principals cultius eren el blat, l'ordi, la dacsa, la vinya, l'olivera, els llegums i les verdures i bestiar oví i cabrum. En aquella època Teresa tenia 262 veïns.

Fon aldea de Begís fins a l'any 1842, quan se li va atorgar municipi propi. Demogràficament es troba en franca regressió amb una forta emigració cap a zones industrials de València i la Plana de Castelló.

Demografia

Evolució demogràfica
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
1.052	981	1.015	889	818	898	753	640	463	369	345	341	311

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura i la ramaderia, s'ha desenvolupat una xicoteta indústria artesanal de patés. És també focus de turisme rural pel seu agradable clima estiuenc.

Alcaldia

Des de 2003 l'alcalde de Teresa és Juan Ernesto Pérez Calatayud del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).^[1]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Emilio Alcaide Alcaide	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Joaquín Martín Macian	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Francisco Tomás Flor	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Enrique Rodríguez Baixeras Vicente López Palomar	EUPV EUPV	15/06/1991 20/11/1992	n/d --
1995–1999	Vicente López Palomar	EU-EV	17/06/1995	--
1999–2003	Francisco Maestre Clemente	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Juan Ernesto Pérez Calatayud	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Juan Ernesto Pérez Calatayud	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Juan Ernesto Pérez Calatayud	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	Juan Ernesto Pérez Calatayud	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Juan Ernesto Pérez Calatayud	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[1]

Monuments

Església de Nostra Senyora de l'Esperança. Dels segles XV al XVII. El temple posseïx una sola nau sòlida entre contraforts, voltes de tradició gòtica i capelles. Un bell pòrtic emmarca la plaça.

Ajuntament.

Llocs d'interés

Mina del barranc del Arco. Amb antics forns de guix rehabilitats.
Refugi de l'Aigua. Situat en el Cerro Gordo. És un respirador amb abundants corrents d'aigua que surten d'un brollador.
El Arco.

Fonts

Font del Alto Pipa.
Font del Batán.

Teresa compta amb moltes altres fonts, com ara les del Royo, la Grillera, Contis, el Berro, la Bailaora, Peral, el Nano, la Rabosera i del Río.

Festes i celebracions

Festa de los Mozos. De l'1 al 8 de novembre.
Festa del Corpus. De l'1 al 15 de juliol.
Festes patronals. En honor de la Verge de l'Esperança i Sant Roc. Del 14 al 22 d'agost.
Romiatge a la Verge de la Santa Cova. Segon dissabte de maig.
Sant Isidre Llaurador. El 15 de maig.
Santa Teresa. El 15 d'octubre.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Teresa. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].