La temporada 1861-1862 no es va obrir fins al 20 d'abril, dia en què s'acabaven les obres de restauració després de l'incendi ocorregut un any abans. Joan Sariols va escriure una simfonia per tal propòsit i I puritani en va completar el programa.[1]
El trauma no havia estat gaire fort. El Liceu només tenia catorze anys d'existència. L'autèntic teatre de tradició continuava sent el Principal. Arquitectònicament el segon Liceu era diferent del primer, però el tarannà artístic no canviaria gaire. El teatre tancava els mesos d'estiu i la programació es repartia en una temporada d'hivern
-generalment de novembre a febrer- i una altra de quaresma o primavera. Aquesta estructura de la programació esdevindria la pròpia del Liceu i s'hi ha mantingut durant cent vint anys fins a les primeries del consorci actual.[2]
La primera temporada del segon Liceu comptà amb la presència d'una de les contralts més importants del segle passat, Marietta Alboni, que va cantar Il barbiere di Siviglia, La favorita i, com a capritx de prima donna, una part de soprano com és la protagonista d'Anna Bolena. L'experiment no va reeixir, tot i que s'havia abaixat de to gairebé tota la part per a adaptar-la a la veu de contralt de la diva.[2]
Sota la direcció de l'empresa Verger, la temporada va comptar amb els següents artistes:[3]
↑Morell i Montadi, Carme. El teatre de Serafí Pitarra. L'Abadia de Montserrat, 1995. ISBN 8478266615.
↑ 2,02,1Tribó, Jaume. Exposició Òpera Liceu. L'activitat artística dels primers cinquanta anys del Liceu. Museu d'Història de Catalunya: Biblioteca de Catalunya, 1997-1998. ISBN 84-393-4324-8.
