Les tres columnes que queden dretes del temple de Vespasià
El temple de Vespasià tenia un ordre corinti, hexàstil, i pròstil.[2] Era particularment estret a causa de l'espai limitat: mesurava 33 m de longitud i 22 m d'amplada. En un petit espai entre aquest temple i el de Concòrdia, es trobava una petita sala de dos pisos feta de maons i formigó, i folrada amb marbre: va ser construïda contra la paret del tabulàrium, i aparentment estava dedicada a Tit.[3]
Història
Detall del fris
Tit va començar-ne la construcció i possiblement va acabar els fonaments, fets de formigó de tova calcària,[4] i el centre del podi, fet de marbre blanc.[1] Domicià va completar-ne el treball interior després de la mort de Tit.[5] Les parets interiors de la cel·la estaven fetes de travertí, folrat amb marbres importats a un alt cost de les províncies orientals.[6]
L'interior està molt ornamentat i el fris representa objectes sagrats que haurien estat utilitzats com els símbols o insígnies, als diversos collegia sacerdotals a Roma.[4] Prop de l'any 200, l'emperador Septimi Sever i el seu fill, Caracal·la, van realitzar la renovació del temple.[7]
El temple va patir danys importants durant l'època medieval, particularment l'any 1300 quan el papa Nicolau V va remodelar el Fòrum, i això va implicar la demolició de diverses parts del temple.[4] Avui en dia, només en queda el centre del podi, unes parts de la cel·la, i tres columnes corínties, amb una alçada de 15,20 metres, a la cantonada sud-est del pòrtic.[1]
