La tova calcària és una varietat de roca calcària formada per la precipitació de carbonat càlcic dissolt en aigües subterrànies que afloren a la superfície a temperatura ambient.
Es forma quan l'aigua subterrània a altes pressions carregada en carbonat de calci, en regions dominades per roques calcàries, flueix a la superfície i en descomprimir-se i posar-se en contacte amb l'Oxigen atmosfèric, allibera el CO₂ dissolt, i precipita el Carbonat Calcic sobre plantes associades a la surgència d'aigua, donant lloc a la formació de la tova calcària.
La tova calcària és de color castany (al País Valencià) o crema (a les Balears) i es fa servir com a ornamentació en la construcció d'obra (generalment xalets). Habitualment es troba en zones costaneres del País Valencià com la Costa Blanca, a Múrcia, a les Balears... i més concretament formant «platges» al costat del mateix mar. La seva forma d'extracció és similar a la del marbre, tallat i formant grans blocs que després es preparen segons la necessitat comercial.
No s'ha de confondre amb la pumicita, d'origen volcànic, que és més lleugera i fins i tot flota a l'aigua. Tampoc s'ha de confondre amb la tova volcànica, formada per materials volcànics que, emesos calents, se solden i formen una pedra de consistència mitjana i color que va del vermell al blanc groguenc.
Construcció
Els Trona Pinnacles, concrecions de tova calcària de Trona (Califòrnia)
Aquesta pedra s'utilitzava antigament per la construcció de parets d'edificis, en carreus que arribaven a mides de 40 x 20 x 50 cm i d'un pes aproximat als 30-40 quilograms; però a causa de la seva porositat, filtraven molt la humitat, cosa que de vegades causava l'aparició de floridura a les parets (una pedra d'aquesta mida arribava a duplicar el seu pes si s'hi filtrava l'aigua). Més endavant, i a causa de la seva fàcil manipulació arran de la formació mineral, que fa que es desfaci només de donar-hi cops, s'ha utilitzat com a ornamentació, a l'arc d'un portal o en arcs en recintes oberts com ara porxos, en pilars, llars de foc (a l'arc de l'obertura principal), etc. Els picapedrers que es dediquen a llavorar la tova calcària són autèntics artesans, gairebé escultors.
Per a una millor protecció i per evitar que s'hi filtri humitat, s'hi pot aplicar un cert tipus de vernís, com l'usat per a les embarcacions marineres, per tal que ompli els porus i cobreixi la pedra d'una lleugera capa plàstica que no li fa perdre la seva vistositat.
A la Costa Blanca actualment està prohibida la seva extracció sense autorització, ja que es troba en zones de domini públic, afectades per la Llei de Costes, i s'importa de les Balears, on és més clara (de color crema o castany pàl·lid) i més fràgil que la valenciana.
Koban, C.G., i Schweigert, G.: «Microbial origin of travertine fabrics: Two examples from Southern Germany (Pleistocene Stuttgart travertines and Miocene riedöschingen Travertine)», dins Facies, núm. 29 (1993), pp. 251-263.
Ford, T.D., i Pedley, H.M.: «A review of tufa and travertine deposits of the world», dins Earth-Science Reviews, núm. 41 (1996), pp. 117-175.
Pedley, H.M.: «Classification and environmental models of cool freshwater tufas», dins Sedimentary Geology, núm. 68 (1990), pp. 143-154.
Buchardt, B., et al.: «Ikaite tufa towers in Ikkafjord, southwest Greenland: Their formation by mixing of seawater and alkaline spring water», dins Journal of Sedimentary Research, núm. 71:1 (2001), pp. 176-189.
Zhang, D.; Zhang, Y.; Zhu, A., i Cheng, X.: «Physical mechanisms of river waterfall tufa (travertine) formation», dins Journal of Sedimentary Research, núm. 71 (2001), pp. 205-216.
Riding, R.: «Microbial carbonates: The geological record of calcified bacterial-algal mats and biofilms», dins Sedimentology, núm. 47 (2000), pp. 179-214.
Pedley, M.; Rogerson, M., i Middleton, R.: «Freshwater calcite precipitates from in vitro mesocosm flume experiments: A case for biomediation of tufas, dins Sedimentology, núm. 56 (2009), pp. 511-527.
