El teatre d'operacions d'Àfrica occidental fou el conjunt d'operacions de la I Guerra Mundial que es dugueren a terme en territori africà pel control de les colònies alemanyes de Togolàndia i Kamerun.
La colònia alemanya de Togolàndia era petita, tenia unes forces militars molt escasses (uns 500 homes sota el comandament del major Hans-Goerg von Döring) i estava totalment envoltada per colònies aliades. Tot i així, malgrat el seu escàs valor militar, podia servir de lloc de refugi per a vaixells corsaris alemanys i els governs britànic i francès decidiren ordenar a les seves tropes properes l'ocupació de la colònia alemanya.
D'aquesta manera, poc després d'iniciades les hostilitats, la colònia va ser envaïda el 6 d'agost, per les forces franceses de Dahomey (actualment Benín) des de l'est, i el 9 d'agost per les forces britàniques de Costa d'Or (actual Ghana) des de l'oest. Les forces alemanyes no pogueren oposar gaire resistència i el 6 d'agost els britànics ocupen Lomé, mentre que els francesos ocupen Anecho el dia 7. El dia 8 es produeixen alguns enfrontaments a prop d'Agbeluwoe.
Les forces colonials alemanyes es van retirar de la costa i després es van enfrontar amb accions d'entorpiment per la ruta nord a Kamina, on una nova estació de radiotelegrafia enllaçava Togolàndia amb Berlín, l'Atlàntic i el sud d'Amèrica. La principal força de britànics i francesos de les colònies veïnes de la Costa d'Or i Dahomey, van avançar des de la costa fins a la carretera i ferrocarril, i petites forces es van dirigir cap a Kamina des del nord.[2] El dia 22, les tropes alemanyes es van reagrupar a l'estació de radiotelegrafia de Kamina que, després de quatre dies de resistència i negociacions, és destruïda pels mateixos alemanys.
Els defensors alemanys van ser capaços de retardar els invasors durant diversos dies en les batalles d'Agbeluvhoe i Chra, però finalment la colònia es va rendir el 26 d'agost de 1914.[2] El 27 d'agost de 1914 Togolàndia quedava definitivament sota ocupació aliada.[Nota 1]
La colònia alemanya del Kamerun (que, a més del Camerun actual també incloïa part dels actuals Nigèria, Gabon, República del Congo, República Centreafricana i Txad) comptava amb una guarnició colonial (Schutztruppe) d'uns 1.000 soldats alemanys i uns 3.000 soldats nadius sota el comandament del major Zimmermann. El territori alemany quedava envoltat per territoris sota dominació aliada: al nord per la colònia britànica de Nigèria i al sud i a l'est per l'Àfrica Equatorial Francesa i el Congo Belga. Quan arribaren les notícies de l'inici de les hostilitats, el governador Karl Ebermeier traslladà la seu de govern de Buea a Douala(Kamarunstadt), més protegida.
El 5 d'agost, tropes franceses ocuparen el post fronterer de Singa, a l'est del territori, però hagueren de retirar-se poc després. Les tropes britàniques de Nigèria iniciaren les hostilitats a la zona a mitjan agost, penetrant al Camerun en tres columnes diferents i ocupant Nsanakong; nogensmenys, totes elles es veieren obligades a retirar-se, a causa tant de l'oposició i les emboscades alemanyes com del terreny difícil i la manca d'una correcta orientació.
Una nova incursió francesa des del sud, en canvi, aconseguí capturar Kousséri, i una altra incursió franco-belga a començaments de setembre ocupà el port de Limbe. Una vegada assegurada aquesta posició, les forces franco-belgues avançaren cap a la capital colonial, Douala(Kamarunstadt), que amb ajuda de quatre creuers britànics i francesos com a suport d'artilleria, aconseguiren conquerir el 27 de setembre de 1914.
Després de la captura de la capital, la resistència alemanya es localitzà a l'interior, al voltant de Yaoundé. El 8 d'octubre un atac aliat sobre Yabassi és refusat per les tropes alemanyes, però un segon atac el dia 14 aconseguí ocupar la vila. Durant la resta de l'any i començaments de 1915, les tropes aliades avançaren lentament cap a Yaoundé seguint el ferrocarril construït pels alemanys (el 10 de juny ocupen Garua, i el 27 Ngaoundéré), i aconseguiren capturar Yaoundé el novembre d'aquell any.
Les forces alemanyes van començar a creuar cap a la colònia espanyola de Rio Muni el 23 de desembre de 1915, amb les forces aliades fent pressió a Yaoundé des de totes bandes. El comandant alemany, Carl Zimmermann, va ordenar a les restants unitats alemanyes i civils d'escapar cap a Rio Muni i mitjans de febrer, prop de 7000 schutztruppe i prop de 7.000 civils ja havien arribat a territori espanyol.[5][6] El 18 de febrer va acabar el setge de Mora amb la rendició de la guarnició.[7]
La majoria dels alemanys i camerunesos van romandre en Rio Muni però finalment els alemanys es van traslladar a Fernando Poo i alguns se'ls va permetre d'anar a Espanya per a poder viatjar als Països Baixos per arribar a Alemanya.[8] Alguns camerunesos, inclòs el cap suprem del poble Beti, es van traslladar a Madrid, on van viure còmodament.[9]
Gorman, A.; Newman, A. Stokes, J.. Encyclopedia of the Peoples of Africa and the Middle East. Nova York: Facts on File, 2009. ISBN 0816071586.
Moberly, F. J.. Military Operations Togoland and the Cameroons 1914–1916. Imperial War Museum and Battery Press. Londres: HMSO, 1995. ISBN 0-89839-235-7.
Quinn, F. «An African Reaction to World War I: The Beti of Cameroon». Cahiers d'Études Africaines. Éditions EHESS (France) [París], XIII, Cahier 52, 1973. ISSN: 1777-5353.
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
