El Teatre Gaudí Barcelona té dues sales batejades amb noms clau del món titellaire català: la Sala Gran, anomenada Sala La Claca, en honor de la veterana companyia titellaire homònima de prestigi internacional, i la Sala Petita o Sala Teresa Calafell, en record d'aquesta destacada titellaire fundadora de La Claca juntament amb Joan Baixas. La Sala Gran, amb un característic escenari a quatre bandes, té un aforament de 226 espectadors i la Petita pot acollir una quarantena de persones.[1][2]
Juntament amb la Sala Versus, el TGB és un dels pocs espais escènics de Barcelona que no tanca a l'agost.[5]
Història
Inaugurat amb la proposta musical Sondheim: déus del teatre, somrieu, en homenatge al compositor Stephen Sondheim,[1][2] el Teatre Gaudí s'ha anat consolidant al llarg dels anys com un espai de referència del gènere musical a Barcelona.[6]
Des dels seus inicis el TGB va estar gestionat per les companyies Versus Teatre, liderada per Ever Blanchet, i Teatre de la Nau, liderada per Maria Clausó. La intenció de l'equip fundador era oferir un repertori més alternatiu al Versus Teatre, de la seva mateixa propietat, i un de més popular i consolidat al TGB.[1] Fins al maig del 2018 el director artístic d'ambdues sales va ser Ever Blanchet. A partir de llavors, la direcció del Versus Teatre, rebatejat com a Sala Versus Glòries, va recaure en Ramon Godino i Jofre Blesa i la seva gestió va passar a mans de la productora Apunta Teatre SCCL.[7][8]
Sota la direcció de Blanchet i el seu equip, el TGB es va caracteritzar per oferir una barreja de títols d'autors consolidats i propostes de teatre emergent, amb una notable aposta pel teatre musical. En prendre el relleu de la gestió, l'equip de Buganvilia va anunciar que apostaria per la multiprogramació i que inclouria música, dansa i espectacles familiars a la cartellera del teatre.[4]
↑ 2,02,12,2Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres : A-Z : 1597-2013. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena, 2013, p. 170-171. ISBN 978-84-8330-750-2.