Tarsius
Tarsius gènere de primats de la famÃlia dels tarsers . Aquesta famÃlia conté almenys diversos gèneres extints (incloent-hi Xanthorhysis Eocè de la Xina , i Oligotarsius Oligocè del mateix paÃs),[ 1] Tarsius n'és l'únic gènere vivent. Tots els tarsers actuals viuen a les illes del sud-est asià tic . Algunes espècies de tarsers es troben en perill d'extinció .
Les troballes paleontològiques a Tailà ndia i a la Xina indiquen que aquesta famÃlia és endèmica dels boscs del sud d'Àsia , on ha habitat almenys des del perÃode Eocè .[ 2]
Taxonomia
Esquelet de tarser exposat al Santuari de Tarsers de Filipines a Bohol . La posició filogenètica dels tarsers actuals dins de l'ordre dels primats va ser molt debatuda al segle xx i els tarsers es van classificar alternativament amb els primats Strepsirrhini , en el subordre Prosimii , o com a grup-germà dels Simiiformes (=Anthropoidea), a l'infraordre Haplorrhini . Anà lisi d'insercions d'un element transposable tipus SINE (Short Interspersed Nuclear Element ), un tipus de macromutació de l'ADN , recolzen l'evidència del grup monofilètic amb els Haplorrhini, on altres lÃnies de proves, com ara les dades de seqüència d'ADN , segueixen sent ambigües. AixÃ, alguns biòlegs argumenten que el debat està resolt de manera concloent a favor de Haplorrhini.[ 3] [ 4]
En un nivell més reduït, sembla que els tarsers, actualment situats en el gènere Tarsius , realment haurien d'estar separats en dos o tres gèneres (per als grups de Sulawesi, Filipines i occidentals).[ 5] morfologia limitada a l'ús comparatiu dels seus sons. Algunes vocalitzacions poden representar tà xons no descrits, taxonòmicament separats de T. tarsier (=espectre ), com ara els tarsers Minahasa i els de les illes Togian ), i molts altres de Sulawesi i les illes properes. Aquest pot ser el cas d'una sèrie de poblacions aïllades poc conegudes a les Filipines (com les poblacions de Basilan, Leyte i Dinagat del grup T. syrichta ). Hi ha més confusió sobre la validesa de certs noms. Entre d'altres, el molt utilitzat T. dianae sembla ser sinònim de T. dentatus i, comparativament, T. espectre es considera ara un sinònim de T. tarsier .[ 5]
Fòssils de tarsers i altres tarsiiformes han estat trobats a Àsia , Europa i Amèrica del Nord , i possiblement Àfrica . Tanmateix, els tarsers supervivents estan restringits a unes poques illes del sud-est asià tic, incloses les Filipines , Sulawesi , Borneo i Sumatra . També tenen el registre fòssil continu més llarg de qualsevol primat.[ 6]
Tarsiidae Gravat d'un tarsier, que mostra la longitud de la seva cua. †Xanthorhysis Beard, 1998
†Xanthorhysis tabrumi Beard, 1998 - Eocè mitjà , conca de Yangu, Xina
Tarsius Storr, 1780 [ 5] †Tarsius eocaenus Beard et al., 1994 - Eocè mitjà , Shanghuang, Xina[ 7]
†Tarsius thailandica Ginsburg & Mein, 1987 - Miocè Inferior, Tailà ndia[ 8]
Tarsius bancanus Horsfield, 1821 [ 9] Tarsius dentatus Miller & Hollister, 1921 [ 10] Tarsius lariang Merker & Groves, 2006 [ 11] Tarsius pelengensis Sody, 1949 [ 12] Tarsius pumilus Miller & Hollister, 1921 [ 13] Tarsius sangirensis Meyer, 1897 [ 14] Tarsius syrichta Linnaeus, 1758 [ 15] Tarsius tarsier Erxleben, 1777 [ 16] Tarsius tumpara Shekelle et al. 2008 [ 17]
Anatomia i fisiologia
Els tarsers són animals petits amb ulls enormes; cada globus ocular fa aproximadament 16 mm. de dià metre i tan ample com tot el seu cervell .[ 18] [ 19] peus tenen tarsos extremadament allargats, que donen el seu nom a l'animal. El cap i el cos junts mesuren entre 10 i 15 cm de llarg, però les extremitats posteriors mesuren el doble (inclosos els peus).
Tarsius tarsier Tenen la cua llarga, nua i prima, amb un floc de pèls a la punta, que pot mesurar entre 20 i 25 cm de llargada. Els seus dits també són allargats, amb el tercer dit gairebé de la mateixa longitud que el seu braç. La majoria dels dits dels peus tenen ungles , però el segon i el tercer dits tenen urpes , que s'utilitzen per agafar-se a l'arbre. Els tarsers són esvelts, amb pelatge vellutat i groguenc, beix o ocre.[ 20]
Poden pesar fins a 170 g. i els mascles es fan més grans que les femelles.[ 21] dents . Com altres prosimis, no tenen dents semblants a una pinta, i la seva fórmula dental també és única:
2.1.3.3
1.1.3.3
{\displaystyle {\frac {2.1.3.3}{1.1.3.3}}}
Tarsius syrichta Totes les espècies de tarsier són nocturnes ,[ 22] Tapetum lucidum ) a l'ull. També tenen una fòvea , quelcom atÃpic per a un animal nocturn.
El cervell tarsier és diferent dels altres primats pel que fa a la disposició de les connexions entre els dos ulls i el nucli geniculat lateral , que és la regió principal del tà lem que rep la informació visual. La seqüència de capes cel·lulars que reben informació dels ulls ipsilaterals (el mateix costat del cap) i contralaterals (costat oposat del cap) al nucli geniculat lateral distingeix els tarsers dels lèmurs , lorins i micos , que són tots semblants en aquest sentit.[ 23] [ 24]
Comportament
Tarsius tarsier Són carnÃvors, s'alimenten principalment de insectes i capturen els que salten sobre seu. De fet, se sap que són els únics primats que s'alimenten totalment de carn.[ 25] vertebrats com serps , llangardaixos , ocells i ratpenats .[ 20]
La gestació dura aproximadament sis mesos i la femella dona a llum un sol cadell. Els tarsers joves neixen peluts i amb els ulls oberts, i són capaços d'escalar durant el primer dia de naixement. Arriben a la maduresa sexual al final del segon any. La socialitat i l'aparellament varien, amb els tarsers de Sulawesi que viuen en petits grups familiars, mentre que es diu que els tarsers occidentals i filipins dormen i s'alimenten sols.
Els tarsers mai no s'han reproduït amb èxit en captivitat fins al punt de formar colònies. Quan estan engabiats, se sap que els tarsers fereixen o fins i tot maten individus de la seva espècie a causa de l'estrès.[ 26]
Un lloc amb un èxit relatiu en la restauració de les poblacions de tarsers es troba a l'illa de Bohol , al centre de les Filipines. La Philippine Tarsier Foundation [ 27] [ 28]
Tarsius tumpara 2008 , es considera «en perill crÃtic» i figura entre els 25 primats més amenaçats per Conservació Internacional i el Grup d'Especialistes en Primats de la UICN/SCC.[ 29] Malà isia protegeix els tarsers enumerant-los entre els «animals totalment protegits de Sarawak», l'estat de Malà isia de Borneo, on es troben habitualment.[ 30]
↑ 1,0 1,1 Entrada «Tarsius » de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
↑ "Evolution and biogeography of primates: a new model based on molecular phylogenetics, vicariance and plate tectonics", M. HEADS. Zoologica Scripta, 2009. doi: 10.1111/j.1463-6409.2009.00411.x
↑ Wilson , D. E.; Reeder , D. M. (editors). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference ISBN 978-0-8018-8221-0 ↑ Rylands AB and Mittermeier RA. «The Diversity of the New World Primates (Platyrrhini)». A: Garber PA, Estrada A, Bicca-Marques JC, Heymann EW, Strier KB. South American Primates: Comparative Perspectives in the Study of Behavior, Ecology, and Conservation . Springer, 2009. ISBN 978-0-387-78704-6 (anglès) ↑ 5,0 5,1 5,2 «Gênero Tarsius ». A: Wilson, Don E. (ed.); Reeder, DeeAnn M. (ed). Mammal Species of the World ISBN 978-0-8018-8221-0 OCLC 62265494 ↑ «The Philippine Tarsier » (en anglès). Bohol, 18-05-2001. [Consulta: 22 abril 2023]. ↑ Wright , P.C.; Simons , E.L.; Gursky-Doyen , S. Tarsiers: Past, Present, and Future ISBN 978-0-8135-3236-3 ↑ Fleagle , J. Primate Adaptation and Evolution ISBN 978-0-08-049213-1 ↑ Horsfield , T. Zoological Researches in Java, and the Neighbouring Islands ↑ «Datos de Tarsero de dian, dieta, hábitat e imágenes en Animalia.bio » (en castellà ). [Consulta: 22 juny 2023]. ↑ Supriatna , J. Field Guide to the Primates of Indonesia ISBN 978-3-030-83206-3 ↑ Supriatna , J. Field Guide to the Primates of Indonesia ISBN 978-3-030-83206-3 ↑ Richardson , M. Threatened and Recently Extinct Vertebrates of the World: A Biogeographic Approach ISBN 978-1-108-85258-6 ↑ Supriatna , J. Field Guide to the Primates of Indonesia ISBN 978-3-030-83206-3 ↑ Machuca , P. Historia mÃnima de Filipinas ISBN 978-607-564-158-4 ↑ Gracia , J.R.. Introducción a la antropologÃa biológica: Origen, variabilidad y adaptación de las poblaciones humanas ISBN 978-958-501-019-2 ↑ «Tarsius tumpara: A New Tarsier Species from Siau Island, North Sulawesi » (en anglès). Tarsier.org. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 22 abril 2023]. ↑ Shumaker , Robert W. Benjamin B. Beck. Primates in Question (en anglès). Smithsonian Books, 2003. ISBN 1-58834-151-8 ↑ Goldsmith , O.; Brown , T. The history of the earth and animated nature ↑ 20,0 20,1 Niemitz, Carsten (1984). Macdonald, D.. ed. The Encyclopedia of Mammals . New York: Facts on File. pp. 338–339
↑ «O que são Társios? » (en portuguès). Spiegato. [Consulta: 22 abril 2023]. ↑ Petrie , K. Tarsiers ISBN 978-1-61613-913-1 ↑ Rosa, M. G.; Pettigrew J. D.; Cooper H. M. (1996). Unusual pattern of retinogeniculate projections in the controversial primate Tarsius . Brain Behavior and Evolution 48 (3): 121–129.
↑ Collins, C. E.; Hendrickson, A.; Kaas, J. H. (2005). Overview of the visual system of tarsius . The Anatomical Record Part A 287 (1): 1013–1025.
↑ «Társio » (en portuguès). FCiências, 17-04-2015. [Consulta: 22 abril 2023]. ↑ «TARSIERS (Tarsiidae) » (en anglès). Singapore Zoological Gardens Docents. Arxivat de l'original el 15 octubre 2004. [Consulta: 22 abril 2023]. ↑ «Philippine Tarsier Foundation, Inc. ». [Consulta: 22 juny 2023]. ↑ Jachowski, David S.; Pizzaras, Carlito (2005). Introducing an innovative semi-captive environment for the Philippine tarsier (Tarsius syrichta) . Zoo Biology 24 (1): 101–109
↑ «Top 25 Most Endangered Primates » (en anglès). IUCN/SSC Primate Specialist Group. Arxivat de l'original el 3 març 2012. [Consulta: 22 abril 2023]. ↑ «Totally Protected Wildlife of Sarawak » (en anglès). Sarawak Data. [Consulta: 22 abril 2023].
Bases de dades taxonòmiques
.svg){kind=icon}
