Tarser de Horsfield

Infotaula d'ésser viuTarser de Horsfield
Cephalopachus bancanus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Longevitat màxima16,3 anys Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Vulnerable
UICN21488 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
FamíliaTarsiidae
GènereCephalopachus
EspècieCephalopachus bancanus Modifica el valor a Wikidata
(Horsfield, 1821)
Nomenclatura
Sinònims
  • C. b. boreanus
  • natunensis
ProtònimTarsius bancanus Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El tarser de Horsfield (Cephalopachus bancanus) és una espècie de primat de la família dels tarsers (Tarsiidae)[1] originari de Brunei, Indonèsia i Malàisia. Com gairebé tots els tarsers, és nocturn i insectívor (tot i que a vegades s'alimenta de petits vertebrats).[2][3] Viu a la jungla.[4] Té els ulls més grossos que qualsevol altra part del cos, a més de l'oïda i l'olfacte molt ben desenvolupats.[5]

Subespècies

  • C. b. bancanus
  • C. b. borneanus
  • C. b. saltator

Referències

  1. ↑ Groves, Colin. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Johns Hopkins University Press, 2005, pàg. 127. ISBN 0-801-88221-4.  (anglès)
  2. ↑ Brandon-Jones, D., Eudey, A. A., Geissmann, T., Groves, C. P., Melnick, D. J., Morales, J. C., Shekelle, M., Stewart, C.-B. 2004. Asian Primate Classification. International Journal of Primatology 25(1): 97-164.
  3. ↑ Beard J. M., Goodman M. 1976. The Hemoglobins of Tarsius bancanus [in] Molecular Anthropology: Genes and Proteins in the Evolutionary Ascent of the Primates, Springer US, Boston: 239-255.
  4. ↑ Niemitz, C. 1979. Outline of the Behavior of Tarsius bancanus. [In]: Doyle, G.A., Martin, R.D. (eds). The Study of Prosimian Behavior. Nova York, Academic Press, 742 pages, p. 631-661.
  5. ↑ Niemitz, C. 1979. Outline of the Behavior of Tarsius bancanus. [In]: Doyle, G.A., Martin, R.D. (eds). The Study of Prosimian Behavior. Nova York, Academic Press, 742 pages, p. 631-661.