Sérgio Meira

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2024)
Plantilla:Infotaula personaSérgio Meira
Biografia
Naixement31 desembre 1968 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Recife (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Rice Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólingüista, esperantista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Radboud de Nimega Modifica el valor a Wikidata

Sérgio Meira (Recife, 31 de desembre de 1968) és un lingüista brasiler que s'especialitza en les famílies lingüístiques carib i tupí de les terres baixes de l'Amèrica del Sud i, en particular, en la llengua tiriyó. Des de 2017 treballa com invesitgador a la Universitat Federal de Roraima al Brasil.[1]

Va estudiar teoria i anàlisi lingüística per la Universitat de Rice.[2] Spike Gildea va ser el promotor de la seva tesi doctoral sobre la gramàtica del tiriyó, publicat el 1999.[3] Ha treballat en la classificació de la família de llengües carib,[4] i ha recopilat dades lingüístiques primàries de parlants de 14 llengües carib[a] i 5 no caribs.[b]

A més del seu portuguès natal, domina anglès, francès, i castellà, domina moderadament l'esperanto, italià, alemany, neerlandès, volapük, romanès, i domina bé el català, el rus, el llatí i altres idiomes.[2]

És dedica a la lingüística històrica, el treball de camp i la descripció de les famílies lingüístiques caribs i tupí, així com en el llenguatge i la cognició.[5] Va contribuir al desenvolupament de la base de dades d'inventaris fonològics sud-americans (SAPhon),[6] i el World Atlas of Language Structures (WALS),[7] i Glottolog.[8]

És un dels vuit acadèmics de l'Acadèmia Internacional del volapük. Va ser nomenat el 2007 per Brian Reynold Bishop, el setè cifal i el president de l'acadèmia en aquell moment.[9] És un dels corresponsals d'Andrew Drummond que va contribuir al seu coneixement del material de Volapük abans de l'escriptura d'A Hand-Book of Volapük. És membre de l'American Anthropological Association (AAA) and of the Society for the Study of the Indigenous Languages of the Americas (SSILA).

Publicacions selectes

  • On the Origin of Ablaut in the Cariban Family (2010)
  • 'Natural concepts' in the spatial topological domain—adpositional meanings in cross-linguistic perspective: an exercise in semantic typology (2003)
  • The Southern Cariban languages and the Cariban family (2005)
  • Sobre an origem histórica dos 'prefixos relacionais' das línguas tupí-guaraní (2013)
  • Rhythmic stress in Tiriyó (Cariban)

Notes

  1. ↑ Akawaio, Akurio, Apalaí, Bakairi, Carijona, Hixkaryana, Kalina, Katxúyana, Kuhikuru, Macuxi, Tiriyó, Waiwai, Wayana, i Yukpa.[5]
  2. ↑ Yaathê/Fulniô (Macro-Je), Kinaray-a (Austronèsia), Mawayana (Arawak), Dholuo (Nilo-Sahariana), Mawé (Tupí)

Referències

  1. ↑ «Profile Sergio Meira» (en anglès). Rearchgate. [Consulta: 12 desembre 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Sérgio Meira de Santa Cruz Oliveira» (en portuguès), 14-12-2019. [Consulta: 12 desembre 2024].
  3. ↑ Meiera, Sergio. «A grammar of Tiriyo» (en anglès). Rice University, 1999. [Consulta: 12 desembre 2024].
  4. ↑ Meira, Sérgio. «Cariban Languages». A: Encyclopedia of Language and Linguistics. 2.. Amsterdam: Elsevier, 2007, p. 199–203. ISBN 978-0080442990 [Consulta: 29 juny 2014]. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Fieldwork and Linguistic Analysis in Indigenous Languages of the Americas. University of Hawaiʻi Press, maig 2010. ISBN 978-0-8248-3530-9 [Consulta: 6 juliol 2014]. 
  6. ↑ Lev, Michael; Stark, Tammy; Chang Will (compilers). «Acknowledgements». Berkeley: University of California. [Consulta: 29 juny 2014].
  7. ↑ «Language Tiriyo». [Consulta: 29 juny 2014].
  8. ↑ «Glottolog 2.2 - Cariban». Leipzig: Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology, 2013. [Consulta: 29 juny 2014].
  9. ↑ ; Michael Everson«Dö kadäm Volapüka» (en volapük, anglès). [Consulta: 25 juny 2014].