2002: Premi Robert Schuman d'art - Interrégional SaarLorLux Award
2003: Lleó d'Or per la millor participació nacional, 50a Biennal de Venècia
2005: Premi Edward Steichen, Luxemburg (beca i residència a Nova York el 2006)
2006: SR-Medienkunstpreis, Saarlandischer Rundfunk, Saarbrücken
2009: Premi Fundació Príncep Pierre de Mònaco d'art contemporani
L'obra de Tse és el resultat d'una combinació de canvi constant de la fotografia, el vídeo i objectes en els quals el so, el ritme i la música tenen un paper important.[4] Els seus primers treballs inclouen El titella (1999), on una interpretació seva amb el violoncel és contínuament interrompuda per les cordes de titelles, creant una nova composició. A Das wohltemperierte Klavier (2001), la música és arruïnada per unes venes que el músic porta als dits.[3]
El gran èxit va arribar el 2003, amb el Lleó d'Or que va guanyar per la seva exposició "Aire condicionat" al pavelló de Luxemburg de la Biennal de Venècia. La seva projecció de vídeo Les balayeurs du Désert (Els Escombriaires del Desert) mostra els escombriaires amb els seus uniformes distintius de París, inútilment escombrant la sorra del desert, amb el so de les escombres contra l'asfalt. La segona obra important fou The Echo (El ressò), també un vídeo, on mostra una escena dels Alps en el qual una figura diminuta toca el violoncel, i els sons simples de l'instrument es reflecteixen en les muntanyes. Aquests i d'altres components de l'exposició formava part d'una altra peça musical basada en el so de l'aire condicionat.[1][3]
Tse va ser seleccionada per a una exposició individual a la Renaissance Society el 2005, titulada The Ich-Manifestation[5] L'exposició constava de cinc obres de vídeo. La seva exposició Floating Memories (2009) al Isabella Stewart Gardner Museum fou una instal·lació on es fusionaven el so, escultures i una projecció de vídeo en què un disc de gramòfon sobre una catifa vella portava records de la infància.[6]
