Spútnik

Informació general
Tipus	sèrie de coets
Fabricant	Enérguia
Pais d'origen	Unió Soviètica
Càrregues	Sputnik 1, Spútnik 3 i Spútnik 2
Punt de sortida	Plataforma Gagarin
Instruments
Massa	267000 kg 8A91: 269.300 kg
Coet/càrrega útil	8K71PS: 500 kg 8A91: 1.327 kg OTB (8K71PS)
Capacitat Càrrega útil a LEO (8K71PS)	8K71PS: 500 kg 8A91: 1.327 kg
Coets associats	R-7
Comparable a	Vanguard Juno I
Nombre de llançaments	4 (2 8K71PS, 2 8A91)
Llançaments amb èxit	3
Llançaments fallits	1
Accelerador bloc B, V, G, D	4
Primera etapa (bloc A)	1 RD-108
Empenta	912 kN (205,000 lbf)
Impuls específic	308 s

El coet Spútnik era un vehicle de llançament orbital sense tripulació dissenyat per Serguei Koroliov a la Unió Soviètica, derivat de l'R-7 Semiorka ICBM. El 4 d'octubre de 1957, es va utilitzar per realitzar el primer llançament d'un satèl·lit en òrbita terrestre, situant l'Sputnik 1 en una òrbita terrestre baixa.

Es van construir dues versions de l'Sputnik, l'Sputnik-PS (índex GRAU 8K71PS), que es va utilitzar per llançar l'Spútnik 1 i posteriorment l'Spútnik 2, i l'Sputnik (8A91), que no va poder llançar un satèl·lit a l'abril de 1958, i que posteriorment es van llançar 3, el 15 de maig de 1958.^[1]

Un membre posterior de la família R-7, el Polyot, va utilitzar la mateixa configuració que el coet Sputnik, però es va construir a partir de components Voskhod. A causa de la similitud, el Polyot era conegut a vegades com a Sputnik 11A59.

• Primera etapa: Block B, V, G, D (quatre coets acceleradors adherits)
  • Massa bruta: 43,0 tones
  • Massa buida: 3,4 tones
  • Empenta (vac): 4 × 99,000 kgf = 396 Mgf (3,89 MN)
  • Isp: 306 s (3.000 N·s/kg)
  • Temps de consum: 120 s (2 min)
  • Isp (sl): 250 s (2.450 N·s/kg)
  • Diàmetre: 2,68 m
  • Exteensió: 2,68 m
  • Llargada: 19,2 m (sense les toveres)
  • Propel·lents: Oxigen líquid / Querosè
  • Motors: 1 x RD-107-8D74PS per coet accelerador = 4
• Segona etapa: bloc A (etapa principal)
  • Massa bruta: 94,0 tones
  • Massa buida: 7,495 tones
  • Empenta (vac): 99.000 kgf (970 kN)
  • Isp: 308 s (3.020 N·s/kg)
  • Temps de consum: 310 s (5 min 10 s)
  • Isp(sl): 241 s (2.360 N·s/kg)
  • Diàmetre: 2,95 m
  • Extensió: 2,95 m
  • Llargada: 28 m
  • Propel·lents: Oxigen líquid / Querosè
  • Motor: 1 x RD-108-8D75PS
• Massa total: 267 tones
• Extensió total: 10,3 m
• Càrrega útil en OTB: 500 kg
• Empenta total de l'enlairament: 3,89 MN

L'Spútnik 8A91 tenia instal·lats motors 8D76 i 8D77 més potents,^[2] augmentant la seva capacitat de càrrega útil i li permet llançar satèl·lits molt més pesants que l’Spútnik 1 i l’Spútnik 2. Es va llançar dues vegades, el 1958.^[3] El primer llançament, el 27 d'abril, va fallar a causa de les vibracions que van passar inesperadament durant el vol al llarg de l'eix longitudinal del coet. El 15 de maig, va llançar amb èxit l'Sputnik 3.^[4][5]

• Número d'etapa: 0 - Coets acceleradors adherits; 4 x Sputnik 8A91-0
  • Massa bruta: 43,0 tones
  • Massa buida: 3,4 tones
  • Empenta (vac): 4 × 99.000 kgf = 396 Mgf (3,89 MN)
  • Isp: 310 s (3,040 N·s/kg)
  • Temps de consum: 130 s (2 min 10 s)
  • Isp(sl): 252 s (2,470 N·s/kg)
  • Diàmetre: 2,68 m
  • Extensió: 2,68 m
  • Llargada: 19,2 m (sense les toveres)
  • Propel·lents: Oxigen líquid / Querosè
  • Motors: 1 x RD-107-8D76 per coet accelerador = 4
• Número d'etapa: 1 - Etapa central; 1 x Sputnik 8A91-1
  • Massa bruta: 95,0 tones
  • Massa buida: 7,5 tones
  • Empenta (vac): 82.000 kgf (804 kN)
  • Isp: 315 s (3.090 N·s/kg)
  • Temps de consum: 360 s (6 min)
  • Isp(sl): 246 s (2.410 N·s/kg)
  • Diàmetre: 2,95 m
  • Llargada:28 m
  • Propel·lents: Oxigen líquid / Querosè
  • Motor: 1 x RD-108-8D77
• Massa total: 269,3 tones
• Extensió total: 10,3 m
• Càrrega útil en OTB: 1.327 kg
• Empenta total de l'enlairament: 385.950 kgf (3,78 MN)