 Sorosita |
|---|
![]()
 |
| Fórmula química | Cu1+x(Sn,Sb), on 0,1 ≤ x ≤ 0,2 |
|---|
| Epònim | George Soros |
|---|
| Localitat tipus | placer de Baimka, serralada Aluchinskii, conca dels rius Bol'shoi Anyui i Kolimà, Txukotka, Rússia |
|---|
|
| Categoria | elements natius |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.AC.15 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AC.15 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 4,217(4) Å; c = 5,120(6) Å; |
|---|
| Grup puntual | 6/mmm (6/m 2/m 2/m) - dihexagonal dipiramidal |
|---|
| Grup espacial | grup espacial 194 |
|---|
| Tenacitat | molt fràgil |
|---|
| Duresa (Mohs) | 5 a 5,5 |
|---|
| Lluïssor | metàl·lica |
|---|
| Diafanitat | opaca |
|---|
| Densitat | 7,6 g/cm³ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | anisotròpica |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA1994-047 |
|---|
| Símbol | Sor |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La sorosita és un mineral de la classe dels elements natius que rep el seu nom de George Soros (nascut el 1930), emprenedor financer, inversionista i activista polític, d'origen hongarès, en reconeixement al seu important suport a la ciència.
Característiques
La sorosita és un aliatge de fórmula química Cu1+x(Sn,Sb), on 0,1 ≤ x ≤ 0,2. Va ser aprovada per l'IMA com a espècie vàlida l'any 1994. Cristal·litza en el sistema hexagonal, en forma d'inclusions hexagonals o anedrals en estany natiu, de fins a 0,4 mil·límetres.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sorosita pertany a «01.AC - Metalls i aliatges de metalls, família indi-estany» juntament amb els següents minerals: indi, estany, eta-bronze i yuanjiangita, així com d'una altra espècie encara sense nom definitiu.
És molt rara. Es pot trobar en placers d'or i elements del grup del platí, probablement derivada de complexos del tipus d'Alaska, format sota condicions de reducció de baix contingut de sofre.[2] Sol trobar-se associada a altres minerals com: estany, stistaïta, herzenbergita, cassiterita o plom. Va ser descoberta al placer de Baimka, a la serralada Aluchinskii, a la conca del riu Bol'shoi Anyui (Txukotka, Rússia). També se n'ha trobat a Gland (Suïssa), al riu Tamaña (Colòmbia), al districte del riu Arthur (Austràlia) i al monticle Mir (Oceà Atlàntic).[3]
Referències
