La Sonata per a flauta en mi menor (HWV 379) fou composta l'any 1727 o 1728 per Georg Friedrich Händel. Està escrita per a flauta i teclat (clavicèmbal). L'obra també es coneix com a Opus 1 núm. 1a, i fou publicada molts anys després de la mort de Händel, el 1879, per Chrysander. Altres catàlegs de música de Händel la referencien com a HG xxvii,2; i HHA iv/3,2.[1]
Aquesta obra és l'única sonata que sobreviu com una sonata per a flauta que ens arribat a partir d'un manuscrit de Händel.
De les dues sonates que es van publicar en l'edició de Chrysander com a Opus 1 Sonata I, aquesta (Sonata Ia) no apareix en l'edició de Walsh. Per això, tot i que l'autenticitat és clara), aquesta sonata, estrictament, no forma part de l' "Opus 1" de Händel. Les sonates Ia i Ib de l'edició de Chrysander tenen en comú el primer i quart moviments.
Una interpretació típica dura aproximadament 13 minuts.
Moviments
La sonata consta de cinc moviments:
Núm.
|
Tipus
|
Tonalitat
|
Mètrica
|
Compassos
|
Notes
|
1
|
Larghetto
|
Mi menor
|
4/4
|
21
|
Te material amb comú amb el primer moviment de la Sonata per a flauta en mi menor (HWV 359b). Acaba amb un breu adagio.
|
2
|
Andante
|
Mi menor
|
3/4
|
60
|
Té dues seccions (30 i 30 compassos), cadascuna amb signes de repetició. Comença de la mateixa manera que la "Halle sonata núm. 2".
|
3
|
Largo
|
Sol major
|
4/4
|
21
|
El començament és conegut perquè anys més tard Händel l'incorporà a la Sonata per a violí en re major (HWV 371). Els compassos inicials també apareixen en l'adagio (primer moviment) de la Sonata per a flauta en re major (HWV 378). Acaba en un acord de si major.
|
4
|
Allegro
|
Mi menor
|
3/8
|
75
|
Té dues seccions (31 i 44 compassos), cadascuna amb signes de repetició. És com un passepied. Té material en comú amb el quart moviment de la Sonata per a flauta en mi menor (HWV 359b).
|
5
|
Presto
|
Mi menor
|
4/4
|
33
|
Té dues seccions (13 i 20 compassos), cadascuna amb signes de repetició. Apareix un tema favorit de Händel.
|
(Els moviments no contenen signes de repetició llevat que s'indiqui. El nombre de compassos està agafat de l'edició de Chrysander, i és el nombre que apareix en el manuscrit, sense incloure signes de repetició)
Vegeu també
Referències
- ↑ Hicks, Anthony (2001). Sadie, Stanley; Tyrrell, John (eds.). The New Grove Dictionary of Music and Musicians. x (2 ed.). London: Macmillan. p. 801.
|
---|
Òperes | | |
---|
Extractes d'òpera | |
---|
Música incidental | |
---|
Oratoris | |
---|
Odes i mascarades | |
---|
Cantates | |
---|
Música sacra en llatí | |
---|
Anthems | |
---|
Canticles | |
---|
Pastitxos | |
---|
Concerts | |
---|
Suites | |
---|
Sonates per a solista | |
---|
Llistes i catàlegs | |
---|
Festivals | |
---|
Vegeu també | |
---|
|