Soiuz 13

Infotaula vol espacialSoiuz 13
Tipus de missióSoiuz 7K-T i vol espacial tripulat Modifica el valor a Wikidata
Operadorprograma espacial soviètic Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID1973-103A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT06982 Modifica el valor a Wikidata
Durada de la missió7 dies, 20 hores, 55 minuts i 35 segons Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
Nau espacialSoiuz 7K-T Modifica el valor a Wikidata
FabricantEnérguia Modifica el valor a Wikidata
Massa
6.560 kg Modifica el valor a Wikidata
Tripulació
Membres
Equip de reserva
IndicatiuКавказ (Kavkaz - Caucasus) Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data18 desembre 1973
LlocPlataforma Gagarin, cosmòdrom de Baikonur Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentSoyuz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Aterratge
Data26 desembre 1973
LlocKazakhstan Modifica el valor a Wikidata
Programa Soiuz Modifica el valor a Wikidata

Soiuz 13 (rus: Союз 13, Unió 13) va ser un vol espacial tripulat soviètic en 1973, el segon vol de prova de la nova nau espacial redissenyada Soiuz 7K-T que va volar per primer cop amb el Soiuz 12. La nau va ser especialment modificada per transportar l'Orion 2 Space Observatory. El vol, tripulat per Piotr Klimuk i Valentín Lébedev, va ser la primera missió científica dedicada de la Unió Soviètica,[1] i va ser la primera missió controlada pel nou Centre de Control de Missions a Kaliningrad.[2]

Tripulació

Posició Cosmonauta
Comandant Piotr Klimuk
Primer vol espacial
Enginyer de vol Valentín Lébedev
Primer vol espacial

Tripulació de reserva

Posició Cosmonauta
Comandant Lev Vorobiov
Enginyer de vol Valeri Iazdovski

Tripulació en suport

Posició Cosmonauta
Comandant Vladímir Kovaliónok
Enginyer de vol Iuri Ponomariov

Paràmetres de la missió

  • Massa: 6560 kg
  • Perigeu: 188 km
  • Apogeu: 247 km
  • Inclinació: 51.6°
  • Període: 88.8 min

Referències

  1. ↑ Clark, Phillip. The Soviet Manned Space Program. New York: Orion Books, a division of Crown Publishers, Inc., 1988. ISBN 0-517-56954-X. 
  2. ↑ Newkirk, Dennis. Almanac of Soviet Manned Space Flight. Houston, Texas: Gulf Publishing Company, 1990. ISBN 0-87201-848-2. 

Bibliografia

  • G.A.Gurzadyan, Ultraviolet spectra of Capella, Nature, vol. 250, p.204, 1974 [1]
  • G.A.Gurzadyan, S.S.Rustambekova, Silicon-rich stellar envelope? Nature, vol. 254, p.311, 1975 [2]
  • G.A.Gurzadyan, A.L.Jarakyan, M.N.Krmoyan, A.L.Kashin, G.M.Loretsyan, J.B.Ohanesyan, Space astrophysical observatory Orion-2, Astrophysics and Space Science, vol.40, p.393, 1976 [3][Enllaç no actiu]
  • G.A.Gurzadyan, Two-photon emission in planetary nebula IC 2149, Astronomical Society of the Pacific Publications, vol.88, p.891, 1976[4]
  • H.A.Abt, Spectral types in Gurzadyan's clustering in Auriga, Astronomical Society of the Pacific Publications, vol.90, p.555, 1978 [5]