Skutterudita

Infotaula de mineralSkutterudita

Skutterudita de Bou Azzer, Marroc
Fórmula químicaCoAs₃
EpònimSkutterud mines (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusSkutterud mines (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.EC.05
Nickel-Strunz 9a ed.2.EC.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/C.12 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.12.17.1
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Hàbit cristal·lícristalls cúbics, octaedrals, dodecaedrals, rarament prismàtics; creixements esquelètics; massiu i granular
Estructura cristal·linaa = 8.204 Å, Z = 8
Grup puntualisomètrica 2/m 3
Colorgris acer clar
Maclesen {112} en formes complexes
Exfoliaciómolt imperfecta
Fracturaconcoidal, desigual
Duresa5,5 a 6
Lluïssormetàl·lica forta
Color de la ratllanegra
Diafanitatopaca
Gravetat específica6,5
Densitat6,8
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolSkt Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La skutterudita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany i dona nom al subgrup de la skutterudita.[2] Va rebre el seu nom per Wilhelm Karl von Haidinger del lloc on va ser descoberta el 1845, Skutterud (Noruega).

Característiques

La skutterudita és un arsenur de cobalt amb quantitats variables de níquel i ferro, les quals reemplacen el cobalt, amb una fórmula general: CoAs₃. Fins a l'any 2017 la fórmula química per a la niquelskutterudita era CoAs3-x, però un article publicat a l'American Mineralogist proposava la fórmula actual, sent aprovada durant el mateix any per l'Associació Mineralògica Internacional.[3] Cristal·litza en el sistema cúbic, formant cristalls cúbics, octaedrals o dodecaedrals, rarament prismàtics. S'extreu com un mineral de cobalt i níquel amb un subproducte d'arsènic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 5,5 a 6. Forma una sèrie de solució sòlida amb la niquelskutterudita.[4]

Formació i jaciments

És un mineral mineral de formació hidrotermal trobat en els filons de moderada a alta temperatura amb altres minerals de níquel-cobalt. Sol trobar-se associada a altres minerals com: plata nativa, eritrita, annabergita, niquelina, cobaltita, sulfosals de plata, bismut natiu, calcita, siderita, barita i quars. Les aparicions notables inclouen cobalt (Ontario, Canadà), Skuterud (Noruega), Franklin, als Estats Units. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà),[5] a la mina Atrevida (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà)[6] i a la mina Serrana (El Molar, Priorat).[7]

Varietats

La smaltita és una varietat de skutterudita deficient en arsènic, sovint emprada com a sinònim seu.[8] Una varietat de smaltita que conté bismut s'anomena bismutosmaltina.[9]

Grup skutterudita

El grup skutterudita està integrat per quatre espècies minerals.[2]

Espècie Fórmula
Ferroskutterudita CoAs3-x
Kieftita CoSb₃
Niquelskutterudita NiAs3-x
Skutterudita CoAs3-x

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Skutterudita
  1. ↑ «Skutterudite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Skutterudite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].
  3. ↑ Hålenius, U.; Hatert, F.; Pasero, M.; Mills, S. J. «New minerals and nomenclature modifications approved in 2016 and 2017». Mineralogical Magazine, 81, 1, 01-02-2017, pàg. 209–213. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2018. DOI: 10.1180/minmag.2017.081.004 [Consulta: 31 març 2017]. Arxivat 15 de desembre 2018 a Wayback Machine.
  4. ↑ «Nickelskutterudite-Skutterudite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].
  5. ↑ Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, 1-2020, pàg. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 5 febrer 2024].
  6. ↑ Canet, C.; Alfonso, P.; Melgarejo, J.-C.; Jorge, S. «PGE-BEARING MINERALS IN SILURIAN SEDEX DEPOSITS IN THE POBLET AREA, SOUTHWESTERN CATALONIA, SPAIN». The Canadian Mineralogist, 41, 3, 01-06-2003, pàg. 581–595. DOI: doi:10.2113/gscanmin.41.3.581 [Consulta: 5 febrer 2024].
  7. ↑ Abella, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat, 2008. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 5 febrer 2024]. 
  8. ↑ «Smaltite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].
  9. ↑ «Bismutosmaltin» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].