Simó arribà a ser el principal fabricant de tot l'estat espanyol durant la seva primera etapa, més que per la quantitat, per la qualitat i avantguardisme dels seus productes.[1]
Més endavant, desenvolupà sengles models de 1.5, 2.5 i 5 HP de potència, i també un tricicle per a pujades de muntanya que després mirà d'adaptar com a vehicle de repartiment.[1]
Cap a 1935 Miquel Simó establí relacions amb l'empresa basca de bicicletesOrbea, per aconseguir que li fabriquessin un model amb els seus motors, però no se'n sortí.[1] En vistes del fracàs de les negociacions, decidí dedicar-se exclusivament a competir en curses de velocitat arreu d'Europa amb la marca francesaTerrot, fins que patí un accident al Tourist Trophy. D'ençà d'aleshores, Simó es dedicà a exercir d'assessor per a empreses d'automoció i a fabricar motocarros i fins i tot algun microcotxe, com ara el que desenvolupà a mitjan dècada de 1950 conjuntament amb Carrocerías Marrugat (antic col·laborador d'Eucort). Es tractava d'un microcotxe de tres rodes[3] tipus ou amb carrosseria de fibra de vidre, dotat del conegut motor Hispano Villiers de 197 cc. El vehicle fou presentat a la Fira de Mostres de Barcelona de 1957 i no hi ha constància que fos portat a la sèrie.[4]
↑Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Simó». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 12. D.L. B 29846-2011.