 Silinaïta |
|---|
|
| Fórmula química | NaLiSi₂O₅·2H₂O |
|---|
| Epònim | silici, liti i sodi  |
|---|
| Localitat tipus | Pedrera Poudrette, Mont Saint-Hilaire, La Vallée-du-Richelieu RCM, Montérégie, Quebec, Canadà |
|---|
|
| Categoria | silicats > fil·losilicats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EF.20 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EF.20 |
|---|
| Dana | 74.3.5.3 |
|---|
| Heys | 14.1.8 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 5,061 Å; b = 8,334 Å; c = 14,383 Å; β = 96,67° |
|---|
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
|---|
| Color | incolor, blanc |
|---|
| Duresa (Mohs) | 4,5 |
|---|
| Lluïssor | vítria, terrosa |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1,515 nβ = 1,516 nγ = 1,518 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,003 |
|---|
| Angle 2V | mesurat: 64° a 71°, calculat: 72° |
|---|
| Dispersió òptica | relativament feble |
|---|
| Impureses comunes | Al, Ca |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA1990-028 |
|---|
| Any d'aprovació | 1990 |
|---|
| Símbol | Sln |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La silinaïta és un mineral de la classe dels silicats. El seu nom fa referència a la seva composició química: silici (Si), liti (Li) i sodi (Na).[1]
Característiques
La silinaïta és un silicat de fórmula química NaLiSi₂O₅·2H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són tabular o prismàtics, de fins a 2 mm; també es pot trobar en agrupaments fibrosos, de forma terrosa o guixosa.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al: Museu Canadenc de la Natura d'Ottawa.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la silinaïta pertany a «09.EF - Fil·losilicats amb xarxes senzilles amb 6-enllaços, connectades per M[4], M[8], etc.» juntament amb els següents minerals: petalita, sanbornita, searlesita, kanemita i yakovenchukita-(Y).
La silinaïta va ser descoberta a la pedrera Poudrette, a Mont Saint-Hilaire (Montérégie, Quebec, Canadà) en xenòlits de sodalita i sienita en nefelina en un complex intrusiu alcalí de gabre-sienita.[2]
Referències
