Un servei d'intel·ligència és una agència governamental dedicada a obtenir informació per contribuir a salvaguardar els interessos de l'Estat, la seva integritat i la seva seguretat territorial. Alguns serveis d'intel·ligència al món han arribat a estar involucrats en assassinats, tràfic d'armes, cops d'estat, violacions i propaganda amb l'objectiu d'aconseguir els interessos dels seus governs. Se solen donar ocasions en què dues o més agents de diferents serveis d'intel·ligència i destacats a l'estranger intercanviïn o complementin informació. Existeixen empreses d'intel·ligència privades com ara Stratfor als Estats Units que treballen amb els serveis secrets o serveis d'intel·ligència de diferents països així com amb empreses o particulars que sol·licitin els seus serveis.
Els serveis d'intel·ligència treballen al territori nacional, en territori estranger per cobrir accions en aquest territori i en territori estranger per cobrir accions en un país des d'un tercer país. Hi ha casos de països que mantenen diversos serveis d'intel·ligència, un per cada branca de les forces armades o per àmbits d'acció. En aquests casos hi ha duplicitat de funcions i les versions poden coincidir, tenir certes diferències, o ser diametralment oposades.
Similituds i diferències entre Diplomàcia i Serveis d'Intel·ligència
S'assemblen en els següents casos:
Tots dos obtenen informació de caràcter lícit i de fonts oficials.
La informació és obtinguda lícitament pel diplomàtic i procedeix de les diverses reparticions públiques de l'Estat receptor.
L'Agregat Militar o de Defensa l'obté de font militar en forma oficial.
Es diferencien en els següents casos:
La diplomàcia obté informació per mitjans exclusivament lícits i actua d'acord amb la Convenció de Viena sobre Relacions Diplomàtiques (1961).
El diplomàtic negocia amb l'Estat receptor o amb una empresa a fi d'aconseguir transferència de tecnologia. Negocia per formalitzar un acord oficial en aquest sentit.
Els agents del servei d'intel·ligència sovint obtenen informació per mitjans il·lícits o actuen il·lícitament, per exemple per tractar d'obtenir els secrets d'una tecnologia estrangera.
A certs països, els agents del servei d'intel·ligència local espien als diplomàtics estrangers acreditats davant el país on exerceixen funcions oficials. Aquesta acció s'accentua quan el nivell de relacions diplomàtiques es converteix en crític o preocupant.
Contrast d'informació
El flux de la informació estrictament secreta acaba en mans del Cap d'Estat per a la presa de decisions. De vegades, abans d'arribar a aquest nivell, sol informar-se a la Cancelleria del seu propi país a fi de sol·licitar informació sobre determinat tema i complementar informació, després de la qual cosa, aquesta informació depurada, o bé és tractada en el si del Consell de Ministres, si la mateixa involucra diversos sectors d'interès estatal o la importància és tal que així ho amerite o bé és aconseguida directament al Cap d'Estat perquè en prengueu coneixement i finalitats consegüents.
Representacions en altres països
Es dona el cas que a certs països existeix tal llibertat o una legislació laxa sobre la matèria, que és el lloc preferit per centralitzar les accions en determinats grups de països. Est és el cas de Suècia, on la major part dels més importants serveis d'intel·ligència del món tenen un centre d'activitat regional, en aquest cas, Europa. L'activitat és tal que els membres dels serveis d'intel·ligència generalment es coneixen entre ells i comparteixen informació. O sigui, saben perfectament a qui acudir en determinades circumstàncies.
Gagliano Giuseppe,Studi strategici-Intelligence i strategia,Uniservice,2009
Encyclopedia of espionage, intelligence, and security, hrg. von K. Lee Lerner und Brenda Wilmoth Lerner, 3 Bände, Detroit [u.a.] : Gale [u.a.], 2004
Rhodri Jeffreys-Jones, Cloak and Dollar: A History of American Secret Intelligence, Yale University Press, 2002
Richard C. S. Trahair, Encyclopedia of Cold War espionage, spies, and secret operations, Westport, Conn. [u.a.] : Greenwood Press, 2004
Amy B. Zegart, Flawed by design : the evolution of the CIA, JCS, and NSC, Stanford, Calif. : Stanford Univ. Press, 1999
Цибулькін В. В., Рожен Л. М., Вєдєнєєв Д. В. та ін. Нариси з історії розвідки суб'єктів державотворення на теренах України / Заг. ред. П. Д. Морозов. — К.: «Преса України», 2011. — 536 с., іл.
Ruiz, Victor H., 2010. "A Knowledge Taxonomy for Army Intelligence Training: An Assessment of the Military Intelligence Basic Officer Leaders Course Using Lundvall's Knowledge Taxonomy". Applied Research Projects. Texas State University Paper 331. http://ecommons.txstate.edu/arp/331
