Servando Ruiz Gómez y González Llanos, (Avilés, 23 d'octubre de 1821 - Vigo, 19 d'agost de 1888) va ser un polític asturià que va arribar a ser alcalde d'Oviedo, senador, ministre d'Hisenda i ministre d'Estat.
Biografia
Nascut a Avilés, el seu pare fou un militant liberal que va recolzar l'alçament de Rafael del Riego i més tard s'enfrontà a les tropes del duc d'Angulema en 1823, raó per la qual va emigrar a Jamaica primer i més tard a Cuba i després a Alemanya. Allí va estudiar dret i filosofia.
En 1849 retorna a La Corunya, afiliant-se al Partit Progressista. Durant la revolució de 1854 participa en la junta revolucionària i és nomenat alcalde d'Oviedo. Va ser elegit diputat per Oviedo, però l'arribada d'O'Donnell al govern l'obliga a retirar-se, fundant El Eco de Gijón i La Crónica.[1] Des del diari La Soberanía Nacional es dedicà a atacar la política d'Isabel II d'Espanya, raó per la qual hagué d'exiliar-se en 1866. Després de la revolució de 1868 va tornar i va ser nomenat governador civil d'Oviedo i després director general de Loteries.
En 1870 es va afiliar al Partit Radical i fou nomenat ministre d'Hisenda sota el govern de Manuel Ruiz Zorrilla. Durant el seu mandat va llançar una emissió de deute públic que es va cobrir fins a cinc vegades més, al mateix temps que emitia bons del tresor.[2]
Durant el regnat d'Alfons XII va estar un temps apartat de la polític, però després va ser membre del consell d'estat i des de 1877 senador vitalici per la província de Conca.[3] També fou director de la Compañía Arrendataria de Tabacos.
En 1883, durant la presidència del també asturià Posada Herrera, Izquierda Dinástica va ser nomenat Ministre d'Estat fins a l'any 1884.
Va morir a Vigo en 1888. Va ser condecorat amb la gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica.
Bibliografia
- Diccionario Enciclopédico del Principado de Asturias, Tomo 14. Ediciones Nobel, Oviedo 2004.
Referències