El relleu sud-catarinense és accentuat, amb muntanyes i valls profundes, que marquen el contorn de l'altiplà interior. La secció del nord de l'estat i la que s'endinsa a Paraná és igualment alta, però els desnivells no són tan escarpats. La part que hi ha en territori gaúcho es caracteritza per turons i depressions molts més suaus.[1] Hi ha trams de la Serra Geral que reben un nom propi; és el cas de les serralades de Rocinha, Corvo Branco, Espigão o Rio do Rastro.[2]
L'altiplà sud-brasiler es va formar a partir d'intenses activitats volcàniques ocorregudes fa milions d'anys. És tracta d'un terreny cobert per camps nets (és l'extrem nord de la Pampa), boscos humits d'araucàries i nombroses naixents de rius cristal·lins. En el límit est de la serra, l'altiplà és tallat bruscament per cingles verticals que condueixen a la costa.[1][3]