 Senkevichita |
|---|
|
| Fórmula química | CsKNaCa₂TiO[Si₇O18](OH) |
|---|
| Localitat tipus | Glacera Dara-i-Pioz, Districtes de la Subordinació Republicana, Tadjikistan |
|---|
|
| Categoria | silicats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DG.75 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DG.75  |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | triclínic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 10,4191 Å; b = 12,2408 Å; c = 7,0569 Å; α = 90,857°; β = 99,193°; γ = 91,895° |
|---|
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
|---|
| Grup espacial | p1 |
|---|
| Color | incolor |
|---|
| Tenacitat | fràgil |
|---|
| Duresa (Mohs) | 5,5 a 6 |
|---|
| Lluïssor | vítria |
|---|
| Densitat | 3,12(2) g/cm³ (mesurada); 3,13 g/cm³ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1,616(2) nβ = 1,645(2) nγ = 1,638(2) |
|---|
| Birefringència | δ = 0,022 |
|---|
| Angle 2V | mesurat: 85° (2), calculat: 84° |
|---|
| Dispersió òptica | forta r < v |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA2004-017 |
|---|
| Any d'aprovació | 2004 |
|---|
| Símbol | Sev |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La senkevichita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Yurii Alekseevich Senkevich (Choibalsan, Mongòlia, 4 de març de 1937 – Moscou, Rússia, 25 de setembre de 2003) destacat viatger rus, periodista i investigador.
Característiques
La senkevichita és un silicat de fórmula química CsKNaCa₂TiO[Si₇O18](OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2004. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6. És l'anàleg amb cesi de la tinaksita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la senkevichita pertany a «09.DG - Inosilicats amb 3 cadenes senzilles i múltiples periòdiques» juntament amb els següents minerals: bustamita, ferrobustamita, pectolita, serandita, wol·lastonita, wol·lastonita-1A, cascandita, plombierita, clinotobermorita, riversideïta, tobermorita, foshagita, jennita, paraumbita, umbita, sørensenita, xonotlita, hil·lebrandita, zorita, chivruaïta, haineaultita, epididimita, eudidimita, elpidita, fenaksita, litidionita, manaksita, tinaksita, tokkoïta, canasita, fluorcanasita, miserita, frankamenita, charoïta, yuksporita i eveslogita.
Va ser descoberta a la glacera Dara-i-Pioz, als districtes de la Subordinació Republicana (Tadjikistan). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
