PROFILPELAJAR.COM

*Sempervivum wulfenii*
	;
Taxonomia
Superregne	Archaeplastida
Ordre	Saxifragales
Família	Crassulaceae
Tribu	Semperviveae
Gènere	Sempervivum
Espècie	Sempervivum wulfenii ; Mert. i W.D.J.Koch, 1831
Nomenclatura
Exautor	Hoppe

Sempervivum wulfenii és una espècie de planta amb flors de la família de les crassulàcies (Crassulaceae) del gènere Sempervivum.

*Sempervivum wulfenii*, Roseta amb fulles interiors extremadament tancades

.

Descripció

Sempervivum wulfenii creix amb rosetes obertes de 4 a 5 (rarament fins a 10) cm de diàmetre, que formen uns quants estolons forts de fins a 10 cm de llarg. Les fulles són espatulades allargades de color verd grisenc a verd blau i sovint porpra fosc a la base. El seu limbe foliar és lleugerament glauc fa de 20 a 40 mm de llarg i de 10 a 15 mm d'amplada. Les seves vores estan lleugerament corbades cap a dins cap a la punta. La vora de la fulla està fortament ciliada amb glàndules, però sovint és glabra a la part superior. Per protegir-se, les fulles de roseta interior sovint es tanquen en forma de con, cosa que és especialment pronunciada en aquesta espècie.

Les tiges florals fan una llargada de 10 a 30 cm. La inflorescència compacta cimosa consta de tres espirals curts. Tenen entre 10 a 18 flors i solen tenir de 13 a 16 pètals. Els seus sèpals punxeguts de vegades són de color porpra. Tenen uns 6 mm de llarg i fusionats entre ells a uns 2 mm. Els pètals punxeguts de color groc llimona són lineals a lanceolats i fan uns 10 mm de llarg i d'1 a 2 mm d'amplada. Tenen una taca porpra a la base. Els estams són de color porpra a vermellós porpra, de vegades verd porpra, les anteres són grogues. L'estil fa uns 2 mil·límetres de llarg i de color groc llimona pàl·lid. Els petits nectaris són quadrats.

L'època de floració és el juliol i l'agost.^[1]

El nombre de cromosomes és de $2n=36$ .

Ecologia

Entre els visitants de les flors hi ha abelles, borinots, mosques i també sírfids i papallones.^[1]

Distribució i hàbitat

Sempervivum wulfenii està molt estès als Alps orientals a Suïssa, a Itàlia, Àustria i Eslovènia a altituds de 450 a 2610 m. A la zona de Bernina arriba a una alçada de 2610 m.^[1] L'espècie evita els sòls calcaris. Les varietats de creixement atípicament baix es troben a l'extrem est de la distribució. L'espècie prospera especialment a les comunitats vegetals Fetucetum halleri i Festucetum variae.^[1]

Taxonomia

Sempervivum wulfenii va ser descrita per David Heinrich Hoppe ex-Franz Karl Mertens i Wilhelm Daniel Joseph Koch i publicat a JC Röhlings Deutschlands Flora 3: 386, a l'any 1831.^[2]

Etimologia

Sempervivum: nom compost per a dues paraules llatines Semper ("sempre") i vivus ("vivent").^[3] Són Sempervivum a causa de ser plantes perennes que mantenen les fulles a l'hivern, i ser força resistents a condicions dificultoses de creixement.

wulfenii: epítet en honor del botànic Franz Xaver Freiherr von Wulfen.^[1]

Subespècies

Sempervivum wulfenii subsp. juvanii (Strgar) C.Favarger & J.Parn. (Sinònim: Sempervivum juvanii Strgar): Aquest clan, descrit per primera vegada el 1971, té superfícies de fulles peludes i es pot trobar a Eslovènia a Donačka Gora.
Sempervivum wulfenii subsp. wulfenii: Aquesta subespècie té superfícies de fulles llises i habita la zona esmentada amb l'excepció d'Eslovènia.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Hegi, Gustav; Huber, Herbert. «Familie Saxifragaceae». A: Illustrierte Flora von Mitteleuropa. IV. 2a. Munic: Carl Hanser, 1961, pàgs. 117–118.
↑ «Sempervivum wulfenii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 1r octubre 2023].
↑ «Dictionary of Botanical Epithets | secundiflorus - sensibilis», 2019. [Consulta: 1r octubre 2023].

Bibliografia

Hart, Henk ’t; Bleij, Bert; Zonneveld, Ben. Urs Eggli. Sempervivum altum (en alemany). Stuttgart: Eugen Ulmer, 2003, p. 365. ISBN 3-8001-3998-7.
Werner, Manuel «Hauswurz-Arten der Alpen. Sempervivum und Jovibarba» (en alemany). Avonia, 28, núm. 4, 2010, pàgs. 169–175.