Parts del saz
El saz o baÄŸlama és un instrument de corda, del tipus del llaüt amb mà nec llarg, que es toca en diverses regions com Armènia, Turquia, l'Iran, l'Iraq, SÃria i els Balcans. Es pot tocar amb plectre o amb els dits. El més comú és el baÄŸlama turc, que té 7 cordes.[1][2][3]
El bağlama és un dels instruments musicals més populars de Turquia,[1] i el seu nom "saz" significa literalment "instrument musical" en la seva accepció més general. El terme "bağlama", que significa "lligar" es refereix a la presència de trasts nuats mòbils, que adapten la configuració del diapasó als diferents modes de la música turca.[4]
El saz és un llaüt comú a Turquia, on és l'instrument central per a la majoria de les formes de música popular. Els solistes (asiklar) empren el saz per acompanyar la interpretació de posia i contes folklòrics èpics en una tradició popular anomenada azan. Asik Veysel, que va morir el 1974, va ser un dels principals exponents de l'azan, i els seu enregistraments han continuat venent-se al mercat. Aixà i tot, amb major freqüència, els cantants es fan acompanyar de conjunts que inclouen diversos saz, a més a més d'altres instruments melòdics i rÃtmics. Amanedhés, música de cafè popular a la primera meitat del segle XX a Esmirna, Estambul i més tard a centres de Grècia, utilitzava el violÃ, kanonaki, sandoúri, oúti i saz. Rosa Eskenazi fou una de les cantants més famoses.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Picken, Laurence Ernest Rowland. Folk musical instruments of Turkey (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 1975.
- ↑ 2,0 2,1 Continuum encyclopedia of popular music of the world. ISBN 0-8264-6321-5.
- ↑ Miller, Lloyd. Musical instruments of the East (en anglès). Michigan: Society for Preservation and Propagation of Eastern Arts, 1978.
- ↑ The new Grove dictionary of music and musicians (en anglès). XXV. 2a edició. Nova York: Grove, 2001, p. 61-62. ISBN 1-56159-239-0.
VÃdeos
