És una planta perenne, densament cespitosa de fulles obovades a oblongues, verd-blavoses, finament dentades, incrustades de calç. Les fulles estan disposades en denses rosetes hemisfèriques d'on surt un tija floral amb flors de color blanc. Peduncles de fins a 30 cm ramosos per sobre. Flors de 8-11 mm de diàmetre; pètals blancs o crema, de 4-6 mm, que a vegades presenten taques vermelles. Floreix a finals de primavera i a l'estiu.
La seva capacitat per tancar les seves rosetes de fulles quan es troba en condicions ambientals perjudicials, com la calor excessiva i les sequeres, proporciona a Saxifraga paniculata una resistència molt alta a la fotoinhibició sostinguda i la deshidratació irreversible.[1]
Distribució i hàbitat
Es distribueix per les muntanyes del centre i sud d'Europa, des dels Vosges i Polònia al nord d'Espanya, sud d'Itàlia i nord de Grècia. Molt local a Noruega.[2] Habita a llocs pedregosos, còdols de les muntanyes. Creix a altures de 1.000 a 2.800 msnm.
Saxifraga: nom genèric que ve del llatísaxum = "pedra" i frangere = "trencar". Aquestes plantes es diuen així per la seva capacitat, segons els antics, de trencar les pedres amb les seves fortes arrels. Així ho afirmava Plini el Vell, per exemple.
paniculata: epítetllatí que significa "amb panícules".[4]
.svg){kind=icon}
